Part Forana 13/05/2022

Els interrogants que envolten l'assassinat franquista d'Adolfo Quesada: En comença la recerca a Mancor de la Vall

El Govern fa una crida per trobar els familiars del represealiat, de qui no se sap res

2 min
Tasques a la fossa de Mancor de la Vall

Una fossa, una víctima. El 5 de setembre de 1936 els falangistes varen assassinar amb dos trets al cap un anarquista i el varen enterrar a la fossa comuna del cementeri de Mancor de la Vall. La víctima era un jove militant anarquista, Adolfo Quesada Ripoll, veí d'Inca. Aquest divendres, 86 anys després, s'han iniciat les tasques per exhumar-ne el cos. A més, el Govern fa una crida per trobar-ne la família, de la qual no se sap res.

Adolfo Quesada Ripoll era conegut a Inca com de Can Fèlix. Tenia 33 anys, era sabater i casat amb Antònia Villalonga Coll, de 25 anys, natural i veïna de Biniamar, amb sis germanes. No varen tenir fills. L'única família coneguda per part d'Adolfo són els seus pares, Fèlix i Maria. Altres fonts assenyalen que era fill de carabiner i membre d'UGT, del sindicat de sabaters d'Inca La Justícia i del sindicat anarquista CNT.

El dia del seu assassinat, una milícia franquista "va anar a investigar dos trets que s'havien sentit" prop de l'olivar de Can Ripoll, a mig camí entre Inca i Mancor de la Vall, segons indica la causa judicial de l'època. Allà el varen matar. El seu cadàver va ser localitzat a la finca de Son Mague, identificat pel seu germà polític, Miquel Salom Pol, i posteriorment inhumat al cementeri municipal.

Les pistes per identificar el cos

Les possibilitats de trobar el cos són altes, però no certes. Les diligències obertes sobre l'assassinat de Quesada apunten l'espai del cementeri de Mancor com a possible lloc d'enterrament de la víctima. A més, segons la fitxa corresponent del Mapa de fosses de Mallorca, sembla que aquesta ubicació no ha sofert grans canvis des del moment dels fets, o almenys canvis que puguin afectar la fossa. No obstant això, hi ha la possibilitat que, en el transcurs de les obres d'adequació del pati del cementeri antic, realitzades entre el 1987 i el 1988, s'afectàs la fossa i, en conseqüència, les restes. "Només excavant la localització originària, la més probable, es podrà confirmar la hipòtesi sobre el parador de les restes d'Adolfo Quesada", ha explicat Almudena Garcia-Rubio, de la Societat de Ciències Aranzadi.

Ara bé, les pistes que ajudaran a esbrinar si el cos serà el de Quesada són diverses, ja que a l'autòpsia hi consten dues ferides d'arma de foc al cap i va ser enterrat amb un clauer sense claus, un mocador de butxaca, una petaca buida, un filtre i un encenedor. Quesada va ser enterrat amb la roba posades -una camiseta blanca, calçons blaus i espardenyes-, el cap li quedà cap al nord i els peus cap al sud.

Les tasques a la fossa de Mancor de la Vall

L'actuació per trobar el cos de la víctima forma part del Tercer Pla de Fosses que impulsa el Govern i es durà a terme al llarg d'aquesta setmana vinent, durant la qual es farà un sondeig al primer quadrant de la dreta del recinte original del cementeri, a tres metres de l'entrada.

Per part seva, el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha inaugurat els treballs d'exhumació del cementeri municipal, amb el suport del batle, Guillem Villalonga.

stats