Inclusió
Part Forana 25/01/2024

Deu anys de la ràdio més integradora al Llevant de Mallorca

El programa ‘Tertúlies Paranormals’, de l’associació pro salut mental Estel de Llevant, fa una dècada que dona veu a un col·lectiu “que ha estat molts anys silenciat, marginat i ple de prejudicis”

Sebastià Vanrell
4 min
Un dels programes de ràdio que han dut a terme els darrers anys

ManacorUn programa revolucionari i visibilitzador per ajudar a canviar la perspectiva respecte de la salut mental. Fa deu anys que l’associació pro salut mental Estel de Llevant de Manacor va decidir posar en marxa una idea terapèutica sorgida des de la inquietud dels mateixos usuaris: un taller de ràdio a partir del qual preparar i enregistrar un capítol mensual sobre els temes que més els preocupaven. Així va néixer Tertúlies Paranormals, l’espai més integrador de les ones mallorquines.

“El nom va sorgir d’una pluja d’idees”, explica Alícia Olivares, la responsable del programa. Explicà que la idea, originàriament fou un taller, “però que ja podem definir com un grup de ràdio amb totes les lletres”. “Paco Padilla ho va proposar i a tots ens va sonar molt bé. Sona específic, alhora que també dona a entendre que és una raresa. És delicat trobar un nom i poder associar-lo a la salut mental, però va ser molt original i no és ofensiu per a ningú”, recorda Adrià Oliver (Vilafranca, 1991) un més de la dotzena de tertulians que cada dimecres, entre les 12 i les 13.30 hores, preparen i proposen temes per anar fent el guió del programa següent. Encara que el dia clau és un cop cada trenta dies: “Tertúlies paranormals s’enregistra els dilluns o els dimecres entre les 17.30 i les 19 hores, amb Christian Arcas com a tècnic”, afegeix Miquel Gomila (sa Pobla, 1988).

Rafa Caballero, un altre usuari i tertulià, fa unes setmanes que va acabar de dissenyar el logo del programa. Un àlien amb cascs i ones de ràdio al voltant del cap amb un estel a sobre. “Em vaig inspirar molt en la paraula", afirma. "A tots els ha agradat molt”. "La ràdio és una bona oportunitat per comunicar-me amb les persones i per créixer”, conclou.

“La història va començar com un taller de ràdio ara deu fer 10 anys, quan encara érem al local de la via de Portugal. Joan Sancho tenia un programa setmanal de música i poesia a Capdepera Ràdio. Aquí és on vam pensar… I si féssim el nostre propi grup?”, fa memòria Olivares. “Com que a Manacor no hi ha ràdio municipal i tampoc teníem equip, l’Ajuntament ens va acollir i ens posaren a disposició del qui va ser la primera tècnica de so del programa, Elena Martín. Era molt curiós, perquè usuaris i convidats partíem junts en furgoneta des de Manacor i ja durant el camí ens sortien uns diàlegs increïbles”.

La implicació de tots, un dels elements claus de l'èxit i la duració d'aquest projecte

“El programa dedicat a les eleccions municipals amb els candidats va ser el més complicat en tots els sentits”, diu Tomy Sansó (Manacor, 1980). “Hi ha programes fabulosos, intentam no sortir-nos del guió, encara que no sempre és possible”. I és que el moment de les preguntes sol ser el més temut, com bé reconeix Magdalena Pérez (Artà, 1967): “Saber com les has de plantejar o com has d’estrènyer l’entrevistat, la cara que fa quan li demanam segons què…”.

Dins l’equip es reparteixen les feines, entre les quals també hi ha la de cercar informació per hemeroteques i diaris. Tasca de la qual s’encarreguen les germanes María Pilar (Saragossa, 1971) i Catalina Rodríguez (Colònia de Sant Jordi, 1978), que reconeixen la gran tasca feta des de fa tants anys per Olivares: “Alícia és simplement meravellosa i ens ajuda en tot, també a trobar molts de contactes”.

La tria del tema és relativament senzilla: tots els tertulians en proposen un segons els seus interessos i es vota entre les diferents opcions proposades. Guanya la majoria, “encara que intentam que tots els usuaris estiguin satisfets i que ningú pugui sentir-se ofès per no haver triat la seva proposta durant mesos. Es tracta de ser també justos i compensar”, afirmen des de l'associació.

En els més de cent programes que el grup duu enregistrats s’han tractat tota casta de temes, des d’actuals com el feminisme o el de tradicions locals com la festa de Sant Antoni, fins a altres de més seriosos o complicats com ara la transsexualitat o la prevenció al suïcidi. “En l'àmbit social tocam els que més ens preocupen i dels que nosaltres mateixos en volem xerrar”, comenta Tomeu Fiol (Felanitx, 1975).

Entre les persones que han passat pel programa: Tomeu Penya, el centenari Tòfol Pastor, la recentment desapareguda Antònia Matamalas, el psiquiatre Lluís Torrent o l’investigador de la memòria històrica Antoni Tugores. “Ens agradaria molt entrevistar Rafel Nadal, però de moment no ha estat possible”, expressen com a desig.

Tret que els programes es puguin pujar de manera periòdica a la pàgina municipal d’esdeveniments de l’Ajuntament de Manacor ‘Enviu’ “i fer una breu història de qui som i què feim”, Tertúlies Paranormals es pot escoltar cada divendres a les 18 hores i els diumenges a partir de les 13 h per l’algaidina Titoieta Ràdio, al 107,7 de l'FM, just després que el programa hagi passat per la postproducció de Mateu Riera, l’encarregat així mateix, d’encaixar-hi els temes musicals que van triant els convidats.

Una de les lluites recurrents del grup i que de moment el consistori manacorí encara no ha atès és poder tenir una Ràdio Manacor, disposar d'un local municipal amb una freqüència en directe. De fet està en contacte amb el nou regidor de l’àrea, Ferran Montero, per saber en quin estat està la rehabilitació de l’espai superior de les antigues cotxeres on hi havia l’Escola de Música. “De moment ens han comunicat que està pendent, perquè hi ha humitats i una part mig esbucada”. Fins que això arribi enregistren des de la seu d’Estel de Llevant al carrer de la Fàbrica amb sis micròfons, auriculars i una taula de so especialment pensada per fer ràdio, propietat de l’Ajuntament.

“La família sent molta emoció quan m’escolta: 'Ets una crac' em diuen. Em fa sentir un orgull molt especial”, diu Brígida Ramírez (Vilafranca de los Barros, 1961). “Tenim molta il·lusió posada en el taller, des de sempre. És terapèutic, per a nosaltres és una teràpia que ens ajuda molt. És un augment de l’autoestima”. “El col·lectiu de salut mental ha estat durant molts anys silenciat, marginat i ple de prejudicis, envoltat de falses creences. Per això, Tertúlies Paranormals és revolucionari, perquè tenim coses importants a dir perquè també som ciutadans de primera!”, conclou.

stats