PalmaLa figura de Rafel Perelló (Manacor, 1962) es podria definir com la d'activista lingüístic. La seva passió per les paraules genuïnes, arcaiques i singulars de Mallorca és el que l'ha duit que se li posàs un focus damunt. Aquestes paraules, expressions, llegendes i històries que Perelló explica majoritàriament a Twitter s'estan perdent, i la funció que vol materialitzar el manacorí és la de retenir-les a l'avui.
Com comença aquesta passió per les paraules?
— De nin vaig passar els estius a una possessió i vaig viure els finals de la pagesia. Això em va quedar dins i vaig pensar de fer un llibre per a infants sobre les tasques més importants de la pagesia: segar, batre, llaurar, etc. Els quatre mots més senzills. Vaig anar a entrevistar pagesos vells perquè m'explicassin aquest món. Però em vaig adonar que entrevistava gent que em xerrava amb paraules que jo desconeixia i que no entenia. Llavors, el projecte inicial se'n va anar en orris i vaig entendre que hi havia un món que jo desconeixia. Aquesta gent em xerrava d'un univers desconegut. Em va picar el corc aquest i vaig començar a investigar.
Creis que hi ha un món ocult?
— Crec que hi ha moltes coses que no s'han tret a la llum de la cultura tradicional, que no s'han descrit i que estaven molt socialitzades, tant grans trets del llenguatge com petites anècdotes. A més, dins la cara oculta de la cultura, la bruixeria i la màgia són la part menys conrada. Molts d'aspectes han rebordonit. Sant Antoni ha reeixit, les gloses també han tornat. Però també n'hi ha d'altres que estan a punt de desaparèixer. Per això crec que si hi hagués hagut un estol de persones a cada municipi gratant dins la roca, encara hauríem pogut fer un costumari potent.
Per què pensau que s'ha perdut?
— S'ha perdut perquè el que et conta una persona de 100 anys ja no te la conta una de 80, perquè ja no ho va viure. La història al segle XX va canviar rapidíssim, i no diguem amb l'aparició del turisme de masses o de "massa turisme". En aquest sentit, hi ha petites coses que són grans revolucions i han passat desapercebudes, per exemple dins el llenguatge dels pescadors. Només amb el fet de deixar de pescar amb xarxes de lli o cotó quan va i arribar el niló. Això, que no se'n xerra, és una revolució cultural brutal. Desapareixen formes de vida, conceptes... I a la pagesia passa el mateix. També hi ha altres coses, com són la tecnologia, les malalties que abans eren mortals, la irrupció de la medicina; tot això fa que s'esborrin pràctiques. I no diguem la globalització, que per mi ha estat el gran desastre. El món ha tornat petit.
Què voleu dir amb això de la globalització?
— És impossible mantenir segons quines pràctiques o costums, però sí que és possible mantenir la informació. La cultura tradicional és un refugi contra la globalització. Eudald Carbonell, reconegut arqueòleg, diu que la globalització ha estat l'errada més gran de l'espècie humana. Ha aniquilat cultura, llengua, etc. I davant aquesta uniformitat, la cultura tradicional hi és per agombolar-nos i resistir. La globalització té un caire molt dolent. Desapareixen les eines i les paraules, i per això crec que les hem de tenir recuperades en forma de llibre.
Diríeu que heu viscut canvis culturals rellevants?
— He estat conscient de canvis brutals. De fet, normalment ens oblidam dels canvis espectaculars que no són cridaners. Abans la gent no tancava la porta de casa seva abans d'anar a dormir. Això, que sembla que no té gaire rellevància, en té moltíssima, perquè demostra així com ha canviat la societat. El crivell entre el jovent i la gent gran és l'idioma. El lèxic que empren les persones joves a mi em sembla impensable. Per mi, la gran diferència avui dia és que hem d'explicar el significat de les paraules que llavors tothom sabia què volien dir. Això és el gran desastre. Fa 50 anys s'haguessin rigut de mi. El desastre lingüístic ha estat apocalíptic.
I en tot això, com usau Twitter?
— Intent fer consciència social i informar. Consider que ho he de publicar com un deure social. El que jo sé no tenc per què estotjar-m'ho.
De les creences populars que us han explicat, quines us han cridat més l'atenció?
— Embolicar cabells a una serp per immobilitzar una persona. Si tu volies immobilitzar una persona, havies d'aconseguir un cabell o dos d'aquella persona. Havies d'embolicar els cabells d'aquella persona a una serp i, mentre deies una oració, l'havies de tancar dins una capsa. Es tracta de la 'transferència màgica', de crear una acció màgica a distància amb una part del cos d'aquella persona. D'aquestes 'transferències' n'hi ha casos verídics, a Son Servera, per exemple. Van trobar una dona al cementeri amb un al·lot mort sense estar batiat, perquè, segons deien, les vísceres d'un infant no batiat servien per fer una mescla d'una màgia per embruixar. També em va sorprendre una creença en què els pagesos que anaven a missa els diumenges i creien en Déu paral·lelament duien a terme rituals màgics. Un dels més interessants era per fer ploure. Sempre ha estat importantíssim. Si no plovia, agafaven un llagost i, de viu en viu, li pegaven bocinades i li llevaven el cap. Llavors l'enterraven dins un cementar i deien que al cap dels tres dies plouria. El més interessant és que demanant a gent de diferents llocs, les històries sempre coincideixen.
Què falta per veure tot això dins el vostre llibre?
— Encara falta molt. Jo crec que un any bo. El meu problema és l'excés d'informació que tenc. Sintetitzar això és dificilíssim. Vull que surti tot, però... com ho faig? A més, tenc un parell de llibres pensats. Sobre la part oculta de la cultura tradicional, del curanderisme i la bruixeria. I després també he vist que una cosa que funciona molt bé per explicar és el terme visual. M'agradaria fer un llibre sobre la pagesia, però amb un dibuixant que el faci gràfic. Paisatges amb molt de noms. Paraules de pagès mallorquí explicades en dibuixos.
