Els 50 anys de l’Escola de Mallorquí, primera mobilització contra els atacs al català
L’auditori de Manacor s’omplirà aquest dijous en una celebració que serà també una acció reivindicativa
ManacorQuasi un miler de persones reivindicaran, aquest dijous a l’auditori de Manacor (a les 19 h), el dret a una cultura i un ensenyament normalitzat en català. De fet, tot està punt per celebrar els primers 50 anys de l’Escola Municipal de Mallorquí (EMM) i desplegar el gran mosaic previst, amb 800 cartolines, que ompliran el pati de butaques formant la senyera i el logo amb el número 50, dissenyat especialment per a l’ocasió.
“Evidentment que serà un acte de present, però també de futur. No seran els típics parlaments per veure què hem fet, sinó que som conscients que serà una festa d’identitat”, explica qui és la directora de l’Escola des de l’estiu de 2020, Margalida Rosselló. “Ara més que mai necessitam una crida d’explosió en defensa de la llengua i la cultura pròpies, i el mosaic serà un símbol més d’unió”.
L’acte es presenta com un espai de confluència enfront dels atacs lingüístics que cada setmana va posant damunt la taula el pacte balear entre el Partit Popular i Vox. “No ens n’adonam, però la llengua està sent atacada pertot arreu… tan aviat que espanta”, lamenta el delegat municipal de política lingüística de Manacor, Sebastià Llodrà (Més-Esquerra): “Primer al sector sanitari, després a la funció pública i ara vindrà la tria de llengua a les escoles, cosa que em sembla molt greu i dramàtica, perquè si ara dos companys de classe anaven junts sense problema, d’aquí a poc quedaran separats per elecció familiar de llengua... quan fins aquests moments el sistema educatiu garantia que sortissin coneixent perfectament el castellà i el català”.
“Ha de quedar clar i és ben lògic que el funcionari, per garantir el meu dret lingüístic, també ha de tenir un deure, el deure del servei públic. Un metge és millor si, a més, també sap escoltar, sobretot en certes malalties, i això no és possible si no entén el català. S’està posant el dret laboral del funcionari per damunt del ciutadà, i això no pot ser”, opina Llodrà.
Des de l’Ajuntament de Manacor recorden que la d’aquest dijous “serà una festa reivindicativa, és cert, però perquè després dels primers 50 anys en vindran molts més. L’Escola està més forta que mai i segur que dijous omplirem l’auditori”, diu Llodrà, qui mirant cap enrere recorda: “La meva relació amb l'EMM s'inicià de petit quan ma mare es va apuntar als cursos de llengua a finals dels anys 80. Tenia deu anys i jo l'acompanyava a les ballades o a les bunyolades i distints actes que tenien lloc al Molí d'en Sopa, a Can Jordi des Racó o a Sa Torre. Així com també a diferents viatges organitzats per l'EMM a València o Girona. De sempre ha estat una eina de cultura i socialització”. Reconeix Llodrà que en certs moments s’hauria pogut compartir aquest esperit des de l’aparell docent de col·legis i instituts: “Després de la legislatura de José Ramón Bauzá, que va ser d’una lluita molt dura, crec que va venir una època d’un cert relaxament en què el català va patir una manca de centralitat a l’escola pública i d'això en tenim bona culpa el professorat, del qual també form part”, lamenta.
Un impuls també a les tradicions
“La meva connexió amb l’EMM és de l'any 1983 com a alumne fins que vaig completar els tres cursos de llengua, l'elemental, el mitjà i el superior. Després, el 1985, em vaig estrenar com a professor de ball de bot fins al 2012”, diu Joan Sansó, un dels pioners en l’ensenyança del ball tradicional a l’Escola de Mallorquí. “Sobretot la gent hi anava per aprendre a escriure la llengua pròpia. Personalment va ser així, ja que ni a les aules, ni en certes èpoques fins i tot al pati, et deixaven parlar el català”, conta.
“Encara que no vaig ser dels primers alumnes, sinó que som, per dir-ho així, de la segona generació”, conta abans de referir-se a la defensa tradicional que l’escola ha representat: “En realitat, en reivindicació hi hem hagut d'estar sempre, de manera constant, a moments d'una manera més forta i activa i en d'altres, menys, però sempre amb 'l'escopeta a la mà', com aquell qui diu”.
Per la seva banda, Margalida Rosselló referma la idea que “des de l’Ajuntament, fos del color que fos, sempre s’ha respectat l’Escola amb molta normalitat i no ha estat qüestionada”. “En aquest sentit, això es reflecteix també en les oficines del consistori, que és un dels més normalitzats de Mallorca, i un exemple dins els municipis grans, on els funcionaris s’han anat reciclant. També és cert que Manacor té un teixit cultural molt potent”, remata Llodrà.
