El govern espanyol denega la contingència migratòria a les Balears
Prohens ha assegurat que continuarà lluitant per aturar un repartiment "que afavoreix altres comunitats"
PalmaEl Ministeri de Joventut i Infància ha denegat aquest dimarts la petició de contingència migratòria al Govern balear. En una resolució, desestima la sol·licitud perquè el nombre de menors estrangers no acompanyats que actualment acullen els consells insulars no multiplica per tres la capacitat ordinària de les Illes, que són 406 places. "Segons les dades aportades per la mateixa comunitat en data d'anàlisi de la sol·licitud, el nombre total de persones menors d'edat estrangeres no acompanyades acollides és de 694, insuficient per arribar al llindar establert legalment per declarar una situació de contingència", especifica l'executiu de l'Estat. Per tenir una resposta afirmativa del Ministeri, les Illes haurien d'acollir 1.218 menors migrants no acompanyats.
La presidenta Marga Prohens ha reaccionat a la notificació amb indignació. En la sessió de control al Govern al Parlament, ha lamentat que el dia en què l'Arxipèlag ha superat la xifra de "més de 5.000 persones en situació irregular" el 2025, el govern espanyol els denegui la sol·licitud. "La responsabilitat del govern es protegir les nostres fronteres, actuar contra màfies que trafiquen amb vides humanes", ha denunciat Prohens: "Necessitam la contingència migratòria, perquè la resta és indigne, racista i inhumà".
Així ho ha assegurat en la sessió de control en el Parlament, després que la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, li hagi demanat si "està disposada a passar de les paraules als fets en matèria d'immigració il·legal". La presidenta balear ha expressat que "recorrerà totes les vies al seu abast per detenir aquest repartiment discriminatori que afavoreix altres comunitats autònomes".
Evita condemnar el genocidi de Gaza
Cada vegada més institucions i organitzacions occidentals –inclosa la relatora de l'ONU Francesca Albanese– defineixen els atacs d'Israel contra la població de Gaza com un genocidi. Dilluns passat, el president espanyol, Pedro Sánchez, ja va emprar aquest terme, després de recordar les xifres de 63.000 morts, 159.000 ferits, 250.000 persones en risc de desnutrició i gairebé dos milions de desplaçats. Però Prohens ha evitat una vegada més condemnar-lo. Durant la sessió de control al Parlament, s'ha limitat a "condemnar qualsevol assassinat de qualsevol, vingui de qui vingui", i ha criticat que "Hamàs, un grup terrorista, doni l'enhorabona al govern de Sánchez".
Prohens ha respost d'aquesta manera a la petició del líder del PSIB, Iago Negueruela, perquè es pronunciàs. "Milers de morts, desplaçament forçós, genocidi, digui la seva opinió clara: per què no és capaç de condemnar l'extermini a Gaza?", li ha demanat. Amb tot, la cap de l'Executiu ha reconduït la resposta a la qüestió que ha centrat les seves intervencions en els darrers mesos, l'onada migratòria i el rebuig al repartiment dels menors no acompanyats provinents de les Illes Canàries i decretat pel govern espanyol. "Condemna vostè no perseguir les màfies, o les polítiques d'efecte crida, que el govern d'Espanya no faci res per aturar els morts a les Balears?", ha replicat.
Fernández parla d'"efecte crida" en les ajudes
Per la seva banda, la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, que el mes de juliol passat va substituir Catalina Cirer, s'ha estrenat al Parlament confirmant l'acostament del Govern a les tesis de Vox. Responent a una pregunta del diputat del partit d'extrema dreta Sergio Rodríguez, Fernández ha dit que hi ha un "efecte crida" als immigrants per la gestió d'"algunes ajudes" que, al seu entendre, "generen una falsa percepció de cobertura social a tot allò que arriba" a les Illes.
En la sessió de control al Govern, ha dit que té l'"obligació de no contribuir" a la situació d'emergència migratòria a les Illes i, per això, el PP va pactar amb Vox condicionar la Renda Social Garantida de nous perceptors a acreditar tres anys de residència. "Quan parlam de recursos socials, hem de ser especialment rigorosos, perquè cada euro que es malbarati serà un euro que no es destini a les persones més vulnerables, i per desgràcia, hem heretat una situació dels governs d'esquerra que ens obliga a posar ordre a moltes d'aquestes prestacions, perquè vagin a les persones que realment ho necessiten", ha subratllat.
En el mateix sentit, ha negat les acusacions de racisme i xenofòbia de l'esquerra. "Els racistes són els que des de la més absoluta demagògia i el més gran dels cinismes desmantellen els serveis d'estrangeria, impedint que moltes persones puguin regularitzar la seva situació, ens deneguen la contingència migratòria i no lluiten contra les màfies que exploten persones", ha argumentat.
Per la seva banda, Rodríguez ha cridat a suprimir les ajudes a migrants perquè, segons el seu parer, suposen un efecte crida. "És un exercici de responsabilitat i humanitat tallar el tràfic que fan aquestes màfies, que són els negrers del segle XXI", ha dit: "Aquestes persones han de venir de manera endreçada i en condicions de dignitat".