Les xarxes no haurien de ser el tonto útil del terrorisme

BarcelonaProposo, de cara a aquest article, considerar el terme terrorisme només des de la seva literalitat. És a dir, com a l’exercici de violència que –a manca d’armament pesant– es recolza en la seva capacitat de crear espant, sovint amb actes atroços i indiscriminats que pateix la població civil. Aparquem, doncs, el debat de legitimitats, perquè del que es tracta és de fixar-nos si les xarxes estan actuant amb sentit social. I no ho sembla pas. Els mitjans apliquen (o solien aplicar) un principi de responsabilitat: mostraven la cruesa de la guerra amb imatges escollides –pocs primers plans, evitar la truculència– perquè una part del públic rebutja les estampes més gràfiques, però també perquè un no pot reproduir certes fotografies sense tenir la sensació persistent que un és instrumentalitzat i acaba sent agent d’amplificació del terror.

Hamàs recorre a aquesta capacitat de xoc. Un vídeo d’un milicià disparant contra un cotxe ple de civils israelians s’ha vist ja més d’un milió de cops a X, per esmentar un de molts exemples possibles. Enmig de la guerra de propaganda, tant a uns com als altres els interessa difondre al màxim aquestes imatges, encara que sigui amb finalitats oposades. Un reportatge del New York Times cita una font de Hamàs oficial que hauria confirmat la utilització de l’antic Twitter i també de Telegram per difondre imatges extremes. Des que Elon Musk ha abdicat de dotar la seva xarxa dels recursos necessaris per poder efectuar una moderació de contingut, els vídeos sagnants s’han disparat (i els interlocutors per poder tractar aquests afers han desaparegut). La guerra s’ha de mostrar, però això es pot fer sense sucumbir a l’espectacle macabre de la violència. I no ens enganyem: X no defensa la llibertat d’expressió amb la distribució no filtrada d’aquestes imatges. Només vol el clic.