Vota botifler

El votant d’Esquerra pensa que ja està bé, que el seu partit sempre, sempre, sempre ha anat investint presidents de la Generalitat, sempre, des de l’any 78, i ara, ara que se n’ha d’investir un d’Esquerra, tot es complica i surten més serrells que en una pel·lícula de mods. I el votant de la CUP pensa que per fi el seu partit farà de partit d’ordre i posarà pau entre els dos partits grans, perquè després diguin que nyi, nyi, nyi. I el votant de Junts pensa que al seu partit hi ha els que poden perdre el càrrec, però també els que no en tenen i que els està bé anar a l’oposició, i que pactar amb la CUP meh, i que els diuen que són de dretes i això fa enfadar alguns dels membres del partit, però no alguns dels votants, que ser de dretes no és ser fatxa, es tracta de coses econòmiques, i el problema és que a Junts hi ha més divisió que en un examen de competències bàsiques, i els d’Esquerra passen d’en Puigdemont, però l’Aragonès és molt cordial, ojo, i el Jordi Sànchez va dir el que va dir i es va ficar de peus al got de whisky.

Pere Aragonès hauria de prendre possessió de seguida. Va quedar primer. I si hagués quedat segon hauria investit la primera. Però si s’han de repetir eleccions tinc una humil proposta. Que cada partit faci la campanya del partit rival. “Vota botifler!”, dirien els uns dels altres. “Vota independència màgica. No es veu, però mola”, dirien els altres dels uns. I així aconseguiríem que els votants d’Esquerra votessin, com a càstig, Junts. I els votants de Junts votessin, com a càstig, Esquerra. I els votants de la CUP votessin, com a càstig, el Pacma. I seríem, de nou, allà mateix. Però amb una llengua molt més enfortida, perquè aquests dies no parem de dir els mateixos refranys: el més calent és a l’aigüera i qui dia passa any empeny.

Empar Moliner és escriptora