SET CIÈNCIES

De voltors i tortugues

La setmana va començar amb una trista notícia, la mort del director de la Fundació Voltor Negre i de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània, Juan José Sánchez. Tothom que estima la biodiversitat a les Balears n'ha recordat aquests dies les campanyes, els raonaments i les conferències. Convé no oblidar que l’espècie més emblemàtica de Mallorca va estar a punt d'extingir-se a mitjan de la dècada dels 80 del segle passat i que, segons els darrer cens, la població actual ja és de gairebé 200 exemplars. Segur que la perseverança i la bona feina de la Fundació Voltor Negre ha contribuït a aquest èxit, amb la col·laboració d’altres entitats, com ara la Conselleria de Medi Ambient i el GOB, és clar. Apassionat per l’ornitologia, Juan José Sánchez va quedar doblement atrapat pel magnetisme d’una terra llunyana a la seva, Mallorca, i per l’atracció del vol més encisador i silenciós que ha sobrevolat mai la nostra illa. S'espera, doncs, que la seva feina tingui una continuïtat. Aquest en seria el millor homenatge, a part del merescut recordatori que se li retrà la setmana vinent a Campanet.

Vull acabar amb un altre defensor del voltor negre, el biòleg Joan Mayol, que aquest mes publica un interessant article a la revista 'Quercus' sobre les tortugues marines, una espècie igualment emblemàtica però que en les darrers dècades ha patit un autèntic calvari per culpa de les captures accidentals i altres persecucions més o menys derivades de la pressió de l’home, la pesca i els residus flotants. L’article acaba amb un apunt sobre les tortugues oceanògrafes, les “aliades de la ciència”, que ja estan aconseguint resultats espectaculars gràcies al maridatge de dues entitats de les nostres illes: Alnitak i SOCIB. Afortunadament, les tortugues del segle XXI han decidit fer taula rasa, oblidar i donar una nova oportunitat als homes.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF