Vives Fierro i el passeig de Gràcia (1982)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSD’una crítica d’art de Fernando Gutiérrez (Barcelona, 1911-1984) a La Vanguardia (27-XI-1982). Traducció pròpia. Aquesta tardor fa quaranta-un anys de la primera exposició de pintures d’Antoni Vives Fierro (Barcelona, 1940) inspirades en el passeig de Gràcia. Fins a finals de l’actual mes de novembre es pot visitar a les Cotxeres del Palau Robert, a la cruïlla d’aquell passeig amb la Diagonal, l’exposició titulada Vives Fierro, olor de trementina. Pintor especialitzat en paisatges urbans escollits amb una sensibilitat impressionista i amb una intenció evocadora molt personals, Antoni Vives Fierro, observador agut i enginyós, ha anat incorporant a la seva obra noves tècniques i perspectives, tal com mostra l’exposició antològica inaugurada el 21 de setembre al Palau Robert.

Aquesta vegada el personatge és el passeig de Gràcia barceloní, encara un gran senyor, a qui la cobdícia d’uns i la desídia de qui no hauria hagut de tenir-la, ha desmantellat. Preveient que en pocs anys aquell espai es pugui anar degradant, minvant-se la seva prestància, Antoni Vives Fierro va decidir pintar-lo, abans que el seu senyoriu desaparegui entre oficines i despatxos d'alt standing. Va començar per baix, i “passeig de Gràcia amunt” va pintar una cantonada, una casa, una cruïlla... Convertit en el cronista plàstic d’aquest passeig, va captar nostàlgies i sabors de l’antigor i records encara vius per a molts, en realitat el ritme de vida pròpia del passeig, una cosa que Vives Fierro sap fer molt bé. Pretén que el rostre del “seu” passeig de Gràcia reflecteixi totes aquestes essències que, al llarg de la seva història, li han donat la vida que fins ara té, abans que no esdevingui un record agonitzant. Aquesta és la principal virtut d’aquesta pintura ciutadana de Vives Fierro, tan expressiva en els seus grisos i tan commovedora pel seu contingut humà. Acompanya aquestes pintures la joia del passeig de Gràcia. Es tracta d’un penjoll en el qual hi ha representats dos temes molt concrets del passeig de Gràcia: una al·lusió esquemàtica, però inconfusible, de La Pedrera, i, davant d’ella, la reproducció d’un dels bancs-fanal que es van instal·lar l’any 1909, però del qual, per estètica i perquè sobrecarregava massa el penjant, es va suprimir el fanal. El projecte es deu a Antoni Vives Fierro i la seva realització al joier Rogeli Roca. La Pedrera i la cadena són d’or, i el banc, d’or blanc amb incrustacions d’exquisit bon gust i de gran elegància.