Viure de lloguer et fa més vulnerable
BarcelonaA les portes d'una campanya en què l'habitatge és un dels temes estrella, el Banc d'Espanya ha fet públic un informe amb unes dades esfereïdores: segons els seus càlculs, gairebé la meitat dels llogaters a Espanya estan en risc d'exclusió o de pobresa a causa de la pujada que han experimentat els lloguers des del 2014. Per fer-nos-en una idea, a la Unió Europea aquest percentatge és del 30%, vint punts menys. Segons l'estudi, en els darrers anys s'han produït dos fenòmens en paral·lel. La dificultat per accedir a la compra d'un habitatge està portant cada cop més gent cap al mercat de lloguer, que al seu torn ha vist com es disparaven els preus. Així, si el 2014 el percentatge de població que vivia de lloguer era del 13%, ara ja és del 20%, un rècord històric en un estat amb una forta cultura de la propietat.
La pujada dels lloguers fa també que un 41% dels inquilins destinin més d'un 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer, quan el percentatge recomanat és que no superi el 30%. Això vol dir que per a molta gent aquest percentatge deu ser molt superior, cosa que explica la vulnerabilitat en la qual queden. Aquestes dades es poden combinar amb un altre estudi fet públic aquest dimecres per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona, IDRA, que assenyala que els llogaters de la capital catalana són cada vegada més grans, viuen més temps de lloguer i es veuen forçats a canviar de pis més vegades. El 65% dels llogaters de Barcelona tenen més de 35 anys i el 41% tenen entre 51 i 64 anys. Molts d'ells admeten que mai podran comprar un habitatge, de manera que es veuen obligats a afrontar la jubilació sense un pis de compra, cosa que augmenta la seva vulnerabilitat. Només una part tenen l'esperança d'heretar algun immoble, encara que sigui de forma compartida amb els germans.
Una de les raons que expliquen l'increment de preus és la reducció de l'oferta de pisos de lloguer. Això és així per molts motius, un dels quals que l'opció del lloguer turístic resulta cada cop més rendible (fins a quatre vegades més), i això contribueix a reduir l'estoc de pisos destinats al lloguer convencional, sobretot en ciutats com Barcelona i de la costa. I no parlem ja de les illes Balears, on les empreses tenen dificultats per portar treballadors precisament per l'elevat preu de l'habitatge.
Els dos estudis confirmen que l'habitatge ja s'ha convertit en un dels principals factors de desigualtat i que és urgent fer polítiques que contribueixin a mitigar els efectes perniciosos que està provocant, no només entre les classes més vulnerables, sinó també en famílies amb sous mitjans però que resulten insuficients amb els preus actuals. Des d'aquest punt de vista caldria demanar als candidats a les eleccions municipals que siguin honestos i transparents amb les seves propostes i que ajudin a situar aquest debat com un dels més importants en la campanya. Perquè la realitat és que no hi podrà haver justícia social en els nostres pobles i ciutats sense garantir un accés digne a l'habitatge.
