Vida i literatura
L’australiana Kathleen Folbigg ha estat indultada després que una investigació científica hagi demostrat que no era responsable del delicte que se li imputava i pel qual ha passat vint anys, vint, a la presó.
Aquesta dona va ser acusada de matar els seus quatre fills. El suposat crim va esgarrifar tot el país i aviat se la va començar a conèixer –imagino que amb la inestimable col·laboració d’alguns mitjans– com “l’encarnació del diable”. La Kathleen Folbigg sempre va defensar la seva innocència i, ara, una investigació científica ha provat que les criatures van morir per causes naturals.
Els quatre nadons, d’entre dinou dies i divuit mesos, patien una mutació genètica estranya, que els va provocar la mort. El primer, en Caleb, va morir abans de fer el mes per la mort sobtada del lactant; el segon, en Patrick, va morir amb vuit mesos per un atac epilèptic; la tercera filla, la Sara, i la quarta, la Laura, van morir d’una aturada cardíaca.
La història m’ha fet pensar de seguida en una novel·la que he llegit fa poc: Cossos de llum, de Jennifer Down. Quan agafo el llibre (publicat per Navona, amb traducció de Ricard Biel), recordo que la seva autora és australiana. Dos i dos són quatre.
Cossos de llum és una novel·la recomanable (pel meu gust una mica massa allargassada), i el fet que la història estigui inspirada en un cas real, com gairebé sempre, li afegeix un plus. Tot d’una entens que una persona com tu ha patit realment una gran tragèdia i, per si no n'hi hagués prou, se l’acusa de ser-ne culpable.
Curiosament, una de les novel·les que més m’han impactat, Àlbum de família, de l’escriptora holandesa Renate Dorrestein, publicada en català el 2003, també estava inspirada en una notícia apareguda al diari: una mare que pateix depressió postpart assassina (en aquest cas, sí) tres dels seus quatre fills. La història ens la narra la quarta filla, l’única que va sobreviure, quan és adulta.
La vida, sempre superant la imaginació més fèrtil. La literatura, mirant d’esbrinar les causes d’una tragèdia, els sentiments dels protagonistes, el dolor, la culpa, el penediment, l’amor.
I tant en la realitat com en la ficció, la maternitat al centre del drama. La maternitat com a origen del reguitzell de preguntes que plantegen les bones novel·les: com es pot suportar tant de dolor?, per què de vegades la naturalesa és tan cruel?, com pot ser que la vida s’acarnissi amb una dona, amb una família?
El documental Trece días (Netflix), sobre el nen que va caure en un pou a Andalusia, ens torna a enfrontar amb aquests interrogants.
La vida, en ocasions atroç i salvatge, fràgil i incerta, sempre extraordinària.
