16/06/2021

Ves quina sorpresa, l’anunci de cervesa

2 min

Ja ha tornat el Mediterràniament a la televisió i Estrella Damm ha anat un pas més enllà en la proposta publicitària. Aquesta vegada experimenta amb les influències del teatre en vers del Segle d'Or espanyol. Amor a primera vista, l’anunci estiuenc que protagonitzen Mireia Oriol i Mario Casas, manté la trama romàntica d’altres edicions però amb un text en vers que beu del teatre de Tirso de Molina. Si bé la narració publicitària, lògicament, simplifica les característiques d’aquest gènere literari, la barreja de llenguatges aconsegueix un resultat original i divertit.

S’aplica el text propi del teatre clàssic a la imatge visual publicitària tan característica dels anuncis de cervesa d’aquesta marca. Els personatges parlen en vers, de rima assonant, en un text que té musicalitat pròpia i que ajuda a fer avançar la història. És una comèdia romàntica amb dos protagonistes i al voltant hi intervenen un seguit de personatges que interactuen i influeixen en aquesta relació com és habitual en la comedia del enredo del teatre espanyol i que acaba amb un gir inesperat. El missatge, per cert, manté l’esperit combatiu a favor de la sostenibilitat. La versió en català –i doblada en català pels mateixos actors– compta amb una traducció força acurada del castellà. 

La representació comença amb una peça musical, una mena de procés de composició, que donarà coixí a la història. Com és habitual en els anuncis de Damm la música prové de dins del relat. La banda sonora de l’extraordinària Rigoberta Bandini i el seu Aviam què passa, per tant, formen part de la funció gairebé d’una manera trobadoresca. És com si els personatges representessin allò que explica la cançó. La protagonista, Mireia Oriol, apareix nedant tan aviat com comença a cantar l’artista. Els dos personatges principals semblen mostrar un impuls irrefrenable per trobar-se. Tots els secundaris prendran consciència de la possible relació i opinaran sobre l’amor. Entre tot l’elenc destaca la presència de l’actriu Mònica López fent de banyista i amb un savi consell: “Cal creure sempre en l’amor, / fora tristor i ser valent / i tractar aquell que estimem / amb respecte i atenció. / No hi ha més secret que això”. S’agraeix a la marca la seva sensibilitat inclusiva incorporant la presència d’una dona de més de quaranta anys i amb alguna arruga, com bé volen subratllar amb un primeríssim primer pla dels seus ulls. Fins ara la maduresa de les dones (que no la dels homes) estava invisibilitzada en els anuncis de cervesa. 

Finalment, un teló vermell gegant creuarà el mar per tancar l’escena i els actors apareixeran en un escenari senzill. És el contrast entre la senzillesa del teatre i l’opulència publicitària. Una vegada més, la marca de cervesa juga trapella amb el llenguatge, i ho fa amb gran destresa sense renunciar al paisatge.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió

stats