Una vella, coneguda olor

El títol d'aquest article manlleva el d'una obra dramàtica de Josep Maria Benet i Jornet, un dels grans autors de la literatura catalana del segle XX, de qui naturalment els nostres governants no tenen ni idea de qui és. Tanmateix, potser hauria estat millor fer-hi un petit retoc i parlar, en comptes d'olor, d'una vella, coneguda pudor: la de l'odi contra la llengua de les Balears, que és el català. Aquest odi és una vertadera febre de la dreta espanyolista, que no dona signes de remetre. Ans al contrari: passen els anys i les legislatures, passen els líders i les generacions de diputats diguem-ne conservadors, i l'obsessió contra la llengua persisteix.

Com que la ignorància és atrevida, a Vox han tengut una ocurrència aquesta setmana: demanar a la UIB si poden utilitzar l'article salat en les transcripcions del diari de sessions. La UIB els contestarà que no, naturalment, perquè el català (que és, repetim-ho, la llengua de les Balears, i no el mallorquí, el menorquí o l'eivissenc, el formenterer; tampoc el porrerenc ni el santantonier) té una gramàtica, una cosa que ses senyories també desconeixen per complet. De tota manera, la UIB també els podria respondre que sí, però a condició que Gabriel Le Senne presideixi les sessions vestit a l'ample, i que Manuela Cañadas i Sergio Rodríguez ballin un copeo a l'inici o al final de cada ple. La gent de Vox, també la del Partit Popular, viuen encara en la idea –franquista– que la cultura i la identitat dels ciutadans de les Balears són un assumpte merament folklòric, de pagesets, pagesetes i rebosillos. Ja que tant els agrada el folklore, que li retin condigne homenatge.

No cal dir que, si l'absurda, ignorant petició de Vox ha estat aprovada, és perquè ha comptat amb el vot favorable del PP, que no deixa ni per un moment d'alinear-se amb Vox en l'obsessió de governar contra la llengua catalana. De fet, el PP ha presentat aquests dies una altra proposta que també és un desbarat, però bastant més perillós: convertir el castellà en llengua vehicular a l'escola pública. Això seria un cop dur per a la llengua que pateix un retrocés en l'ús social, i convertiria de retruc l'escola pública, una vegada més, en un escenari de conflicte i ruptura social a compte de la llengua. És la idea que volen transmetre a les famílies: el català i l'escola pública són conflictius i us donaran problemes; veniu a la privada o concertada en castellà i tot serà pau i harmonia. Que governants mallorquiníssims com Prohens, Sagreras o Vera s'avinguin a aquesta grollera comèdia és una baixesa que d'ara endavant els acompanyarà sempre.

Pensen que necessiten maltractar el català perquè d'aquesta manera fan algun tipus de favor a Espanya, o al que sigui que Espanya és dins la seva imaginació. Pensar i actuar d'aquesta manera l'any 2025, a un quart ja passat de segle XXI, és una antigalla rància, amb pudor de naftalina. Una forma de retrocés ideològic i mental, d'obscurantisme, de fanatisme, que no du enlloc, però que causa malestar i crispació social, que són els combustibles d'aquesta mena de trumpisme de províncies amb què ens obsequien cada dia el PP i Vox. Diuen també que pensen transcriure les intervencions dels diputats de Vox al Parlament únicament en castellà, perquè els fa il·lusió veure aquesta llengua a les transcripcions del diari de sessions. Que facin el que vulguin, però si tant estimen el castellà, el primer que podrien fer és aprendre'l, perquè el parlen tan malament com els diputats ‘peperos’ parlen el català.