Unim-nos i vencerem
Aquest passat cap de setmana, del 24 al 26 de novembre, un centenar d’autors literaris ens hem reunit al centre geogràfic dels Països Catalans, a la ciutat de Tortosa, per celebrar-nos i reivindicar-nos com el que som: una baula essencial de la cadena de valor del llibre i la primera espira generadora de cultura literària al país. Ha estat a l’Encontre d’Escriptors en Llengua Catalana que convocava l’entitat que presidesc, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i passada l’experiència m’agradaria compartir algunes reflexions.
En primer lloc, constatar fins a quin punt és extraordinari que una entitat civil operi de manera desacomplexada en clau de Països Catalans. És preocupant que els comentaris de molts dels assistents als actes anassin en aquest sentit, perquè aquesta alegria inicial i més que justificada dona fe de fins a quin punt el nostre sistema cultural resta per vertebrar. La nostra entitat compta amb 46 anys de feina incansable en aquest sentit, però caldria demanar-nos si les institucions públiques (amb les interrupcions de determinats governs nacionalistes espanyols al País Valencià a les Illes), si les editorials, si les distribuïdores, si els mitjans de comunicació, si la crítica… hi han contribuït prou. Amb tot, idò, celebrar aquest Encontre a Tortosa va ser un encert, i hem d’agrair la iniciativa a Mireia Sopena, vocal de l’AELC; a Anna Pantinat, la nostra secretària, i al nostre equip de coordinació, Carme Ros i Sara Serrano, la seva tasca excel·lent per contradir tantes inèrcies.
En segon lloc, també em preocupa la situació en què ens trobam els autors literaris en la nostra llengua, tant els escriptors com els traductors, quan la Declaració de Tortosa, el text programàtic que vàrem llegir i aprovar la Junta Directiva i la nostra Comissió Consultiva (els nostres antics presidents, vicepresidents, secretaris i coordinadora) reclama qüestions que avui haurien d’estar més que superades i assolides: drets professionals i una remuneració adequada i proporcionada, un respecte ple als drets lingüístics i culturals, i la vertebració efectiva, en compliment de la Carta europea de llengües minoritzades, de tots els territoris de parla catalana. Si som on som i no estam pitjor és en bona part per la tasca i el bon fer de les entitats cíviques i de la societat civil en les darreres dècades, però és urgent avançar, des de l’actualitat, en drets i reconeixement.
Si em demanau amb què em qued, del passat cap de setmana, us diré que amb la feina ben feta de tot l’equip que ha fet possible l’Encontre i amb el sentiment de festa i germanor que es palpava entre escriptors i traductors (un centenar dels nostres 1.810 associats!) d’arreu dels Països Catalans. La dita popular sentencia: “Divideix i venceràs”. Vull pensar que units, conscients, engrescats i coordinats per unes millors condicions laborals, culturals, lingüístiques i de vida no només vencerem, sinó que aconseguirem tot el que ens arribem a proposar.
