Treu-me el 'treure'!
La bona catalanoparlant, per no assistir a la pròpia extinció, s’esforça per fer servir la llengua materni (ella és correcta i no vol ser supremacista) a tot arreu. Al taxi de Barcelona, ja procura fer un accent més xava per dir el nom d’un carrer, perquè sap que el conductor l'hi dictarà al telèfon. Al bar, quan vol una cervesa en diu la marca i si per ventura vol un tallat fa un senyal amb els dits que indica la mida del got. Amb el senyor que ven cupons, per sort, quan li demana un “rasca-rasca” no s’ha d’esforçar. L’entén. Avui, però, va al dentista.
La doctora és argentina, la infermera, catalanoparlant. “No sé si m’hauran d’arrencar el queixal del seny”, diu la bona catalanoparlant. La doctora no entén res, i això la bona catalanoparlant ja ho suposava. Si el cambrer d’un bar no ha après “tallat,” la dentista pot no haver après “queixal”. Però vet aquí que la infermera, una noia jove i preparada, somriu en sentir “arrencar”. Se la mira i fa: “Arrencar?” La bona catalanoparlant s’imagina que ho troba massa dràstic. “Sí, bé, això ho han de dir vostès. A mi el que em passa és que em surt tort...”, explica. La infermera se la mira. “Quin queixal vol treure?”, pregunta. Llavors la bona catalanoparlant ho entén tot. La infermera no havia sentit mai, ni usat, esclar, el verb arrencar per referir-se a l’extracció d’una peça dental. En diu treure, que és un calc del castellà. El verb treure, que en català s’usa, esclar, per a un ús concret, ha substituït, per influència castellana, altres verbs que s’usen –o s’usaven– en català per indicar la idea de llevar. Ja no m’han “pres” la pilota, me l’han tret. I ja no m’arrenquen el queixal, me’l treuen. És el moment de contestar quin és el queixal a treure. Ho prova?
“El queixal del seny”, diu. I la infermera obre la boca com si de cop li haguessin tret la capacitat de parla. “Perdona, què?”, barboteja. Llavors la bona catalanoparlant fa com els adolescents, que tot i bons catalanoparlants, acaben sempre l'última paraula de la frase en castellà: “Sí... Que si podeu mirar si m’hauríeu d’arrencar el queixal del juicio”. Sospira. Almenys ha dit arrencar, com una aixafaterrossos.
