25/09/2021

Treballadors i empreses que es mouen

3 min
Treballadors i empreses que es mouen

Amb l’esclat de la pandèmia vàrem descobrir les virtuts del teletreball. Una, evident, és que va permetre mantenir l’economia en una situació de crisi extrema. Una altra, més subtil, és que hem après que hi ha moltes tasques, si bé no totes, en que ens podem estalviar l’enuig de desplaçar-nos i, treballant des de casa, no perdre efectivitat. Especialment si les condicions domèstiques són les adequades: disponibilitat de despatx, nens a l’escola, etc. Així s’ha accelerat la presa de consciència que les possibilitats del teletreball en situacions normals són més grans de les que havíem sospitat.

En canvi ara, amb el final de la pandèmia, estem redescobrint les virtuts de la presencialitat: la interacció cara a cara estimula més la creativitat i el treball d’equip es coordina millor. Hi ha un clam pel retorn a l’oficina.

Podem doncs preveure que la situació de partida en la nova normalitat desplegarà més presencialitat que durant la pandèmia però, així i tot, més teletreball del que teníem amb anterioritat. En els comentaris següents em limito al sector privat. El públic genera una problemàtica diferenciada.

Imaginem-nos que empreses i treballadors no són mòbils i que s’obre la possibilitat del teletreball. En primera aproximació hi guanyen les empreses amb llocs de treball molt adaptables al teletreball i també els treballadors amb capacitat de teletreballar. En ambdós casos perquè el seu mercat de referencia esdevé, en el límit, el món. En segona aproximació les coses no són tan clares, sobretot per als treballadors. Les empreses poden desplaçar llocs de treball amb facilitat mentre que per als treballadors pot ser difícil obtenir una nova feina, ja sigui per manca de destreses digitals, ja sigui perquè situat en el context mundial el seu salari no és prou competitiu. Sobre la problemàtica del treball en situacions de disrupció tecnològica, i arguments potents a favor d’una política de compensació de damnificats, recomano el llibre recent de Miquel Puig: Els salaris de la Ira (La Campana).

L’augment del treball a distancia impactarà inevitablement sobre la legislació laboral. Pensem en el salari mínim. Dins de la UE quin és el rellevant: ¿El del domicili de l’empresa o el de la residència del treballador? Les organitzacions sindicals insistiran que la legislació sobre condicions laborals, salaris i cotitzacions socials siguin les mateixes que en el país de la seu central. Però la possibilitat d’elusió és gran. Així, la comunicació telemàtica també facilita que els treballadors externs ho siguin formalment a subsidiàries jurídicament independents.

En la realitat tot és encara més complicat perquè la possibilitat del teletreball incideix amb força sobre la mobilitat d’empreses i treballadors, amb la conseqüència d’un salt qualitatiu en la tensió entre el caràcter global dels mercats i el caràcter local de les hisendes públiques.

Treballadors. En principi, el teletreballador ho pot ser des de qualsevol lloc i, per tant, pot optimitzar on viure. Pot esdevenir un nòmada digital. No dubteu que es desfermarà una competència intensa entre regions del món per atreure aquest tipus de resident. No se’ns ha d’escapar que la vora del Mediterrani pot ser un lloc molt atractiu. Ens interessa? Diria que sí ja que és congruent amb un programa de reorientació de la industria turística cap els visitants de llarga durada. Però si ens interessa s’ha de facilitar, com han fet, per exemple, Portugal o Itàlia.

La mobilitat del teletreballador té, ara per ara, una limitació. Ho explico amb un exemple real. Una jove doctora xilena en informàtica és contractada per una multinacional per treballar a una seu a Seattle. S’incorpora al treball i li comuniquen que pot teletreballar i de fet, per la pandèmia, que ha de teletreballar...però no ho pot fer des de Xile sinó només des de qualsevol lloc dels EUA. Perquè? Doncs, oficialment, per raons fiscals. Entenc que aquestes companyies són curoses, o estan atemorides, de no ser acusades de reduir la dimensió de l’empresa als EUA. Poden contractar estrangers però van en compte en externalitzar llocs de treball.

Empreses. Aquestes, i amb facilitat les petites i més telemàtiques, poden escollir on situar-se. Ho fan responent a incentius fiscals. Per exemple, Malta està concentrant empreses d’educació a distància (també de joc en línia). És un problema, però sent Europa com és no es generaran moviments correctors fins que la distorsió no guanyi volum. A nivell mundial serà encara mes difícil generar-los.

I tot això es només el principi.

stats