Preveure l’evolució futura d’una economia ha estat sempre una tasca arriscada perquè els mecanismes econòmics responen no només a realitats presents sinó també a expectatives futures, que poden materialitzar-se o no. Més difícil encara és preveure el comportament d’una economia petita com la de les Balears perquè molts dels supòsits de partida troben també el seu origen fora de les seves fronteres i l’abast d’allò que anomenam ‘globalització’ imprimeix als esdeveniments, positius o negatius, una velocitat de contagi no sempre previsible.
Amb això no es pretén buidar de significat les previsions econòmiques ni tampoc desdibuixar les més utilitzades que elabora el Fons Monetari Internacional (FMI), organisme que preveu per a l’any 2018 un creixement de l’economia mundial d'un 3,7%, lleugerament per sobre del 3,6% que s'estima per al 2017. En perspectiva històrica, són registres positius que superen el creixement mitjà anual dels darrers trenta-cinc anys i que s’espera que es mantinguin fins ben entrat l’any 2022.
En aquest marc, si es restringeix el focus i s'atalaia l'escenari de l’economia balear, les previsions que es manegen apunten al fet que l’arxipèlag tindrà també ritmes de creixement propers al 3% l’any 2018. Per tant, després de l'avanç del PIB balear del darrer trienni, l'economia balear continuarà transitant per una conjuntura expansiva.
No és difícil qualificar la conjuntura balear d’expansiva com a traç predominant del panorama actual o esperat de cara al proper exercici; allò difícil és predir-ne l’abast i la durada i, encara més, esbrinar fins a quin punt les Balears seran capaces d’aprofitar aquesta favorable conjuntura per augmentar de manera permanent (i no només transitòria) el nivell de vida de la població o, en altres paraules, els béns i serveis, públics i privats, als quals la població pot accedir per satisfer un porció creixent de les seves necessitats.
Mirant cap al passat recent, a ningú se li escapa que l'economia balear ha tingut un comportament excepcionalment bo en els últims tres anys, amb creixements que han superat el 3% anual i gràcies al qual s'han creat més de 70.000 llocs de treball. Un ritme de creixement que no només ha superat el d'altres regions sinó que ha estat més vigorós del que s'esperava. En particular, l'economia balear ha crescut un 10,2% en l'acumulat entre el 2015 i el 2017, enfront del 9,8% de l’economia espanyola o el 6,2% de l'eurozona.
Aparentment, aquesta evolució hauria d’omplir de satisfacció especialment els agents públics i privats que n’han estat els protagonistes, però tanmateix, són moltes les veus que mostren inquietud pel recorregut pretèrit i les perspectives de futur de l’economia balear. La indagació sobre les arrels d’aquest gust agredolç (en matèria social, laboral i ambiental però també econòmica) no condueix a una resposta unívoca, però al seu darrere sempre hi trasllueix l’ombra pesada de la productivitat. Perquè gairebé tot el creixement acumulat per les illes aquests darrers tres anys (10,2%) és degut a l'augment substancial de l’ocupació (17%) i no a una millora en el resultat que se n’aconsegueix, ja que el VAB per persona ocupada a penes registra canvis. N’hi ha molts més, en termes relatius i absoluts, que treballen, per la qual cosa el pastís a repartir creix, però el rendiment de l’esforç individual, que coincideix amb el creixement del PIB per càpita, amb prou feines millora. Prova d’això és que l’any 2016, el PIB per càpita balear supera en un 0,2% el de l’any 2010, mentre que a Espanya i Europa els increments són del 2,5% i del 6,2%, respectivament.
Atesos els límits existents pel que fa als augments en la intensitat d'ús del factor treball, si aquest patró de creixement intensiu es manté en el temps, el resultat esperat de cara al futur no pot ser d’altre que una disminució dels nivells de producció i, per extensió, dels nivells de benestar. No és estrany, doncs, que proliferin els debats sobre les conseqüències de la desacceleració de la productivitat balear.
S’imposa un exercici de futur que obliga no només a endevinar la taxa de creixement del 2018, ni tant sols a estimar-la trimestre rere trimestre sinó a repensar com creix l’economia balear. L’any 2018 ens diu que és un bon moment per fer-ho.
