Tot són cicles, sí, i no sempre formatius
Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, diu: "Des que existeix la Terra hi ha hagut canvi climàtic, hi ha hagut cicles".
En fi, no podem saber des de quan exactament existeix la Terra, però sí. Hi ha hagut “cicles”. Esclar que aquests cicles han portat, diria jo, algun desastre. Suposo que quan diu "cicles" es refereix, per exemple, al diluvi universal, que surt a la Bíblia. Fa pal pensar que ara, en un nou cicle, hauríem de construir una barca, com un Josep Cusí qualsevol, i anar-hi col·locant una parella d’animals i de membres dels diversos partits polítics perquè no s’extingeixin. Seria bo evitar-ho, en la mesura que es pugui. Suposo que quan diu "cicles" es refereix a allò del meteorit i els dinosaures, que van acabar tots fatal, i és una sort, en realitat, perquè es veu que menjaven massa fulles d’arbres, i això acabava desforestant. Si em miro imatges de l’Antic Egipte, penso: “Ostres, sí que feia calor en aquesta època”. Perquè veure tot aquell bé d’Amon d’esclaus sense samarreta i amb calça curta em fa pensar que o bé suaven molt o bé es torraven de calor. I ara, en canvi, ni els turistes van tan destapats quan van a veure piràmides. Amb els grecs em passa igual, tu. Els veig amb la faldilla i penso que o passaven fred de cames o és que feia més calor o és que eren més soferts. Com nosaltres quan érem petits, que anàvem amb faldilla i pantalons curts per Nadal.
Des de la industrialització que els cicles són tota una altra cosa. Ens hem reproduït més, i ens hem comprat un cotxe, un microones i un bitllet low cost per anar a Praga el cap de setmana. Hem anat al súper, hem omplert el carro i a la nevera combi se’ns ha fet malbé la meitat de la verdura i se’ns ha ressecat el pernil dolç, que llençarem. Aquest cicle, el cicle on som ara, és un cicle definitiu. Les paraules d’aquesta senyora em fan pensar en aquells llestos que se salten la cua de cotxes i, un cop a davant de tot, treuen la mà perquè els deixin passar.
