FA MOLTS D’ANYS que vaig deixar de ser una nina -ho sé, hi ha coses que no cal dir-les. Però aquests dies al voltant dels Reis d’Orient he rebut dos llibres il·lustrats d’aquests que se solen anomenar ‘infantils’ i que als grans ens fan badar els ulls tant o més que als menuts. Ben diferents l’un de l’altre, tots dos d’alguna manera tenen a veure amb la pèrdua, de la qual tenim més consciència els que ja hem crescut, però també i sobretot tenen a veure amb la capacitat de recuperació que assoleixen el dibuix i les paraules.
Els recoman passats els Reis perquè qualsevol dia de l’any és bo per regalar un llibre. Començaré amb la meravella que és Paisatges perduts de la Terra (Zahorí Books), de la il·lustradora mallorquina Aina Bestard, que, per iniciativa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (el Nat), ens obsequia amb un viatge visual al·lucinant pels orígens de la Terra, des d’abans de l’univers fins a l’aparició dels homínids, en una evolució conjunta del nostre planeta i la vida que s’hi ha desenvolupat. En dibuixos tan delicats com fantàstics -un homenatge de l’autora a la il·lustració paleontològica i, sobretot, als exquisits gravats i litografies del segle XIX- hi trobareu estrelles i galàxies, fòssils i roques, els avantpassats de les plantes, boscos de fongs gegants, taurons i peixos ferotges, dinosaures, mamuts llanuts, els primats que foren capaços de posar-se drets fins a l’arribada de l’ Homo sapiens. El valor d’aquest llibre no és tant la història que ens conta, sinó com ens la conta. Els dibuixos i recursos il·lustratius d’Aina Bestard ens tornen aquells paisatges perduts, ens fan sentir que els descobrim per primer pic i fomenten la nostra responsabilitat sobre l’evolució del planeta i de les espècies, també la nostra. Ho expressa el Nat en el colofó de Paisatges perduts de la Terra : “Amb les nostres accions, estem provocant ràpides i dramàtiques transformacions en el clima i en el medi ambient. I això pot canviar per sempre la nostra història... A les nostres mans està decidir quins paisatges tindrem en el futur”.
I dels paisatges perduts a les expressions en perill d’extinció. Quan tenim un Sant Antoni estrany a tocar, el primer volum d’ El gran llibre de les frases fetes (Saïm Edicions), obra de Bàrbara Sagrera i il·lustracions de Toni Galmés, es dedica als dimonis. Va per als més petits, però també per a tots els que no saben què vol dir ‘dur un dimoni a cada cabell’ o ‘saber el dimoni on se colga’, o l’expressió ‘de mil dimonis’, o... També és per a aquells que, tot i conèixer-les, no les fan servir. Comença amb aquest volum la versió per a nins del tan admirat Corpus de fraseologia de les Illes Balears (Món de llibres). Perquè no ens podem permetre perdre els paisatges ni les expressions més nostres, els dos llibres són un regalàs, per als nins i per als que fa temps que no ho som.
