De tornada a la barbàrie
Si Donald Trump ha arribat fins on ha arribat en defensa de la seva abjecció electoral, fins al punt d’induir una manada de salvatges a l’assalt al Capitoli, què ens hauria de fer creure que renunciarà a assolir el poder a Washington a les pròximes eleccions o a les que vendran després? Aquest exemplar humà ens ha ensenyat que hem inaugurat un nou temps, un temps en què els dits valors de la revolució americana s’han despenyat pels fondals més obscurs de la Història.
De fet, sabem que la seva intenció és tornar a la Casa Blanca. També sabem que maniobra sense escrúpols en aquesta direcció, de manera que el país més poderós del món ha deixat de ser un mirall en el qual puguem prendre exemple. Trump i la seva tropa de gàngsters republicans i més enllà se’ns presenten com uns comandos disposats a arruïnar tota idea de legalitat i de democràcia. Ara mateix, en alguns estats dels EUA hi encaixaria sense estralls la figura d’un Joseph McCarthy, aquell anticomunista malalt que va emmalaltir tants de compatriotes seus. Sota les seves consignes, no tan sols eres culpable pel que feies o pel que pensaves, sinó també pels pecats de pensament, paraula i obra que a ell i als seus els interessàs atribuir-te.
Val a dir que l’onada de repressió no seria exclusiva dels EUA. A l’aquelarre judicial entorn dels independentistes catalans ja s’ha vist com la llei és un material radioactiu contra el qual hi ha poques defenses i totes en mans dels mateixos. Tot de juristes, catedràtics de dret i similars, es passegen per la nostra vida política amb els cabells (els que en tenen) drets i com a electrificats. No es poden creure quasi res del que fan alguns jutges estrella, que, d’altra banda, tenen ben contenta la dreta espanyola més extremada.
Tot plegat és per fer-nos la pregunta més enverinada i innocent de l’instant: cap a on va el món, cap a on anem nosaltres amb aquest món. Les reduccions de les llibertats civils i l’augment dels feixismes –feixistes, nazis: no els fa falta el prefix ‘neo’–, els grans secrets d’estat entorn d’afers com, per exemple, la venda d’armes, l’establiment empresarial d’aquesta empresa israeliana que pot manipular eleccions i crear fakes científicament estudiades per fer l’efecte torpede, el segrest constant del poder per part d’un capital que no hem votat, etc.: són signes clars de retorn a la barbàrie. Quina forma de barbàrie? No vulguis ni pensar-hi.
