‘The Great Resignation’ acadèmica

Per a aquells curiosos als qui us interessa estar una mica al dia del món de la ciència, us recoman el butlletí de la revista Nature. En aquest, els seus propis lectors proposen una selecció de les que creuen ser les notícies científiques més importants de tot el curs acadèmic que acaba. Ara mateix m’acaba d’arribar la selecció: la troballa de complexos assentaments en la selva amazònica boliviana mitjançant tecnologia làser-radar; els estudis que suggereixen l’origen de la pandèmia per la covid-19 al mercat de Wuhan; les magnífiques imatges del telescopi James Webb i l’onada de científics abandonant la carrera acadèmica durant aquests últims anys.

Sumant-se al que als EUA es va anomenar The Great Resignation, l’abandonament massiu de part de la força laboral del món acadèmic i científic anava avisant en les últimes enquestes de satisfacció en aquest sector. Entre la franja de científics júniors –aquells engrescats en les fases inicials de la seva carrera professional i cap a la independència científica–, el descontentament amb la seva situació laboral arribava gairebé fins al 40%, mentre que un de cada quatre acadèmics no visualitzava un futur gaire esperançador dins el món científic. Les característiques llargues jornades amb extenuants càrregues de treball als laboratoris, els baixos salaris i, el que és pitjor, una falta total de perspectiva de futur o certa estabilitat laboral es van ajuntar amb la (forçada) introspecció que va portar la pandèmia i la quarantena. Moltes de les joves investigadores i investigadors es van replantejar els seus estils de vida i carreres professionals, i el comptagotes dels abandonaments es va convertir en una torrentada, protagonitzada a Twitter amb el hashtag #leavingacademia (abandonant el sector acadèmic).

L’altra cara de la moneda al problema és la falta de mà d’obra amb què es troben molts de laboratoris actualment. La contractació d’investigadors joves –normalment als estadis postdoctorals, és a dir, acabats els estudis de doctorat–, frenada ja a conseqüència de la pandèmia, s’ha vist greument afectada per aquest abandonament massiu que explicàvem, a causa sobretot dels dubtes i la incertesa que suposa la carrera científica avui en dia. Per altra banda, la florida oferta en el sector privat en la indústria tecnològica i biomèdica, amb multitud d’empreses de nova creació (start-ups) i les millors condicions laborals, sobretot en termes de salari –en molts casos, aquests augmenten fins a un 50% respecte dels salaris a l’acadèmia–, han tingut una gran acollida per part dels treballadors d’aquests sectors. De fet, les ràtios de satisfacció en aquestes empreses del sector privat són bastant més altes que en institucions acadèmiques.

El món científic hauria de reflexionar i sotmetre’s a un procés d’autocrítica per tal de valorar com es poden millorar les condicions laborals en el sector acadèmic. La millora dels salaris augmentaria la seva competitivitat davant els sectors privats, però proporcionar estabilitat, per tal de facilitar plans de futur als investigadors joves, hauria de ser central en unes reformes estructurals que són molt més que necessàries.

Sebastià Franch Expósito és científic