La temerària arrogància de Putin
La invasió russa d’Ucraïna és una gravíssima violació de la legalitat internacional. Putin disposa d’una superioritat militar escandalosa respecte del país agredit i ha jugat bé les cartes esperant el moment propici: sense Merkel al capdavant d’Alemanya, amb els Jocs d’Hivern de Pequín ja acabats i amb el covid en retirada. A més, ha agafat com a víctima un país que no és membre de l’OTAN i sobre el qual exerceix una pressió sobre el terreny des de fa anys (Crimea, Donbass). I, per postres, disposa de l’arma econòmica del subministrament de gas, del qual depèn bona part d’Europa.
Però al costat de tots aquests elements obvis, a favor seu hi ha factors geopolítics que poden acabar passant a Putin una factura econòmica, política i fins i tot militar difícil d’assumir. La seva arrogància militar corre el perill de convertir-se en temeritat des del moment en què els Estats Units, la Unió Europea i l’OTAN s’han sentit apel·lats. Amb la boca petita, Occident d’alguna manera havia assumit que la cessió del Donbass prorús era un preu raonable a pagar per aplacar la ira d’un Putin ofès per l’expansió a l’est de l’OTAN i donar així una sortida al conflicte. Però l’entrada de cavall sicilià de l’exèrcit rus fins a Kíev, la indissimulada pretensió de posar-hi un govern titella, les lamentables i reiterades acusacions a Zelenski de neonazi i les declaracions del mateix president rus amenaçant Suècia i Finlàndia si entren a l’OTAN van molt més enllà del que és admissible. D’aquí que l’OTAN hagi apujat el to de la seva reacció, anunciant ja el desplegament de forces de resposta ràpida, encara que signifiqui pagar un preu. A això cal afegir-hi la duresa de les sancions econòmiques i de l’aïllament polític de Rússia, una doble aposta de la UE i els EUA que creix a mesura que passen les hores –no es descarta un tercer paquet de mesures en els pròxims dies– i que, si Putin no atura la invasió, que no sembla que hagi de passar, caldrà incrementar.
Putin no dona cap senyal de voler rebaixar la tensió, al contrari. No hi ha cap dubte que està decidit a anar fins al final en la seva irracional estratègia d’obrir una confrontació amb l’OTAN, la UE i els EUA. El torcebraç es manté i és altament perillós, sens dubte per a Rússia, però també per al conjunt d’Europa. És un lloc comú però real l’afirmació que les guerres se sap com i quan comencen però mai com i quan acaben. Si pocs analistes donaven crèdit fa pocs dies a la possibilitat d’un conflicte armat, ara encara menys s’atreveixen a predir què pot passar. A part de fins on està disposat Occident a portar la seva resposta, l’altre interrogant, més dramàtic, és quina capacitat de resistència tindrà l’exèrcit ucraïnès i què farà el president Zelenski, ni si serviran per a res les seves crides al diàleg fins ara desoïdes per Putin.
