De l’article de Gonçal de Reparaz i Ruiz (Sèvres, França, 1901 - Lima, 1984) a 'La Publicitat' (27-III-1931). Fill de diplomàtic, deixeble del geògraf Pau Vila i col·laborador en missions exteriors de la República durant la guerra. La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC celebra avui a Tarragona la segona jornada de treball sobre societat, economia industrial, geografia urbana i arqueologia d’aquesta ciutat.
L’alemany Adolf Schulten [Elberfeld, 1870 - Erlangen, 1960] és un home infatigable. L'erudit professor de la Universitat d'Erlangen dona a llum sense repòs estudis d'alt valor sobre la nostra península. Ningú com ell no ha investigat tan a fons la seva protohistòria i la seva història antiga. […] En l'article "Tarraco" de la Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft de Pauly i Wissowa, Schulten ha recollit el resultat de les més recents investigacions sobre la vella ciutat ibèrica i romana. Diu ell que els autors llatins no l'anomenaven exclusivament Tarraco: n’hi hagué que li donaren el nom de Tarracona, ben proper de l’actual. El Tulcis –difícilment reconeixereu sota aquest nom el Francolí actual...– es llançava en una petita badia que els seus al·luvions ompliren posteriorment, badia que servia de port, encara que mal protegida del Llevant. Segons Schulten, sembla confirmar-se la suposició, ja avançada en l'Antigor, que foren els tirsenis, o sigui els etruscos preitàlics, els seus fundadors, i que rebé el nom de Tarchon. Segons W. Schulze, el nom ve del gentilici etrusc "tarchu", que apareix també en el nom de Tarracina, al Laci. Schulten mateix acaba de demostrar en el seu estudi Die Etrusker in Spanien, publicat l'any passat, que els etruscos havien fundat tota una sèrie de colònies a la costa llevantina ibèrica, que fa versemblant l'afirmació de Schulze. El que resulta més complicat d'esbrinar és si realment va ser fundada pels tirsenis –que ja freqüentaven les nostres costes a partir de 1100 aC aproximadament– o si la seva fundació es degué als etruscos itàlics, quan, vers el 550 aC, dominaven la conca occidental de la Mediterrània, aliats amb els cartaginesos. En tot cas, a l'època de la fundació corresponen els murs ciclòpids que tanta admiració ens causen avui i que tenien una extensió total de 1.100 m i donaven a la ciutat una superfície de 18 hectàrees aproximadament. Els millors estudis sobre aquestes muralles extraordinàries han estat fets per Puig i Cadafalch, Hübner i Pierre Paris. Hom en troba de semblants a Girona i a Sagunt. [...] Posseeix des d'aquest moment un títol encara més pompós (els itàlics sempre han tingut la dèria de títols teatrals...): es diu "Colonia Julia Victrix Triumphalis Tarraco". Ignoro si els viatgers, quan els demanaven cap a on anaven, es pagaven el luxe de salmodiar aquesta llarga frase en el cas que es dirigissin vers la capital de la Tarraconense!... Segueix després, en el breu (tres planes) però substanciosíssim article de Schulten, l'estudi de l'època romana a Tarragona, de l'organització política i administrativa de la ciutat, els encontorns de la qual produïen ja a l'antigor vins renomenats –corresponents principalment al Priorat actual–, com ho testimonien Plini, Marcial, Florus i Sili Itàlic. Una gran cultura pròpia no existí a Tarragona: els literats no acudien gaire a la ciutat, que no arribà a ésser un gran centre intel·lectual. Finalment, Schulten fa la descripció de Tarraco i acaba el seu article amb la caiguda de l'Imperi. Ja abans, el 264, l’havien presa els bàrbars: els francs la deixaren mig destruïda. Com sabem, mai més no assolí la gran importància de l'Antigor, i a l'Edat Mitjana aviat arribà Barcelona a ésser el centre polític i econòmic de la Catalunya naixent.
