Són els resultats i el joc, Xavi, no la premsa

El partit del Barça i el Girona ja té suficient cartell i al·licients per no perdre-se'l, però la punxada del Reial Madrid a Sevilla n'afegeix un més: els de Míchel poden ser líders en solitari si guanyen a Montjuïc i, per la seva part, els culers poden acostar-se a dos punts del Madrid i a un del Girona, quan fa només dues setmanes, després de l'empat davant el Rayo Vallecano, el panorama era molt diferent. No hi ha una anàlisi en termes absoluts que resisteixi més de quinze dies i no em refereixo únicament als mitjans de comunicació, sinó a la tranquil·litat que han atorgat les últimes dues victòries davant el Porto i l'Atlètic de Madrid a l'equip i, sobretot, a Xavi.

Han estat els resultats, però també el bon joc mostrat sobretot davant de l'Atlètic, els que han dissipat els dubtes respecte al projecte del tècnic. Dubtes que van sorgir des de dins del mateix club encara que, com era previsible, s'hagin obstinat a negar-ho. Després d'una ratxa de cinc partits amb dues victòries agòniques, dues derrotes i un empat, era lògic preocupar-se, més encara si es tenia en compte la pobra imatge que projectava el Barça, molt allunyada del nivell que el mateix Xavi s'havia imposat a principi de temporada. Ara fa falta que hi hagi continuïtat.

Són ells –club, entrenador i jugadors– els que determinen l'ambient i marquen la temperatura de l'entorn. Davant el mal joc i una mala ratxa que es va prolongar durant un mes, els mitjans van explicar el que hi havia, el que veien, el que sabien, mentre Joan Laporta apuntava als àrbitres i Xavi als periodistes. Classificar-se per a vuitens a la Champions, guanyar els de Simeone i acabar amb el soroll ha estat tot un, la qual cosa hauria de servir-los de lliçó: centrar-se en el seu i no buscar excuses.

Una victòria davant del Girona seria oli en un llum perquè, a més a més, el rival no és un qualsevol, sinó l'equip que millor juga a futbol a la Lliga amb diferència, dona gust veure'ls. Per a aconseguir-la no és necessari que llegeixin diaris, escoltin tertúlies ni es busquin enemics externs als quals excusar-se després si alguna cosa funciona malament, sinó tornar a sortir al camp amb el mateix ordre, dinamisme, motivació i actitud que van exhibir en l'últim partit contra l'Atlètic de Madrid. Que compleixin primer amb la seva feina que els altres ja ens encarreguem de fer la nostra. No es tracta de callar boques: a veure si se n'assabenten d'una vegada que són ells els que estableixen el que els periodistes parlarem i analitzarem després.