Són nins, no una càrrega econòmica

“Són nins, no paquets”, així parlava la presidenta del Govern Marga Prohens sobre el repartiment de menors no acompanyats que varen arribar a les Canàries i a altres territoris de l’Estat. Té raó, la dignitat d’aquests infants s’ha de respectar i se’ls ha de donar protecció, acollida i esperança. El problema no és el que manifesta en aquest cas l’Executiu, sinó el que s’insinua entre línies. Perquè són infants, no armes polítiques, i el Partit Popular es dedica a fer-los servir de projectils contra el PSOE de Pedro Sánchez. L’individualisme també pot ser una qüestió política.

Haurien de ser moments de solidaritat, amb aquests infants i la situació de les Canàries. Però les comunitats governades pel PP han decidit que és més interessant treure’n profit d’una situació terrible. L’única conclusió a la qual puc arribar és que aquests infants gairebé no importen a ningú. L’argument de la manca de recursos és no només una beneitura, sinó també una exhibició d’hipocresia per part d’unes institucions que han fet una rebaixada d’impostos de 500 milions d’euros que beneficien sobretot els més rics, les persones que més haurien d’aportar a la caixa comuna dels ciutadans.

Fa passar vergonya que el plantejament es faci en termes de costos econòmics. Tal vegada en aquest punt hauríem de dir “Són nins, no una càrrega econòmica”. A més, aquest posicionament fa contenta l’extrema dreta, un fet preocupant en si. Quan l’extrema dreta està contenta, és que s’està fent alguna cosa malament. Molts ens demanam què passaria si els infants fossin europeus, per exemple. Perquè rere l’ús dels infants com a armes polítiques, s’amaguen el racisme, la xenofòbia i l’aporofòbia.