La irrupció de Vox ja no és una possibilitat, és un fet. Els més de 58.300 illencs que han votat el partit d’extrema dreta el 28-A no desapareixeran en els pocs dies que queden per al 26-M. No només entrarà al Congrés, també ho farà a les institucions illenques. Amb sort, ho farà amb menys força i presència de la que voldrien els seus militants, però hi serà. Davant d’aquesta situació cal fer-se una pregunta: la societat balear està preparada per a l’entrada de l’extrema dreta descarada a les institucions?
Les entitats que formen la societat civil s’han de demanar, honestament, si estan prou coordinades per rebatre els arguments fal·laços de Vox. Els ciutadans també tenim deures, com a individus:hem de recordar la història, impedir que l’amnèsia permeti que es repeteixi. Els mitjans de comunicació hem de revisar a fons la manera com informam de l’extrema dreta, per no amagar-la en un racó on pugui créixer escalfada pel victimisme ni donar-li ales venent-nos per l’audiència. Els polítics tenen encara més feina pendent:els qui estan disposats a pactar amb els extremistes s’ho haurien de repensar, tot i que sembla difícil. Els partits que poden formar el cinturó sanitari que hauria d’aïllar Vox en l’ostracisme s’hauran de coordinar per fer-ho –malgrat les diferències que puguin tenir– i s’hauran d’aliar amb la societat civil per desinflar-los amb raó i arguments.
Jorge Campos no és nou en la política, s’hi ha esmunyit durant anys entre els forats que li ha deixat el PP, però ara, gairebé segur, serà diputat. L’extrema dreta tampoc no és nova i tampoc havia desaparegut des de la Transició. Dissimulava i ara ha deixat de fer-ho. Ja no podem autoenganyar-nos dient-nos que no existeix.
