El terratrèmol polític que ens espera a les Balears per l’explosió de Vox

D’ençà que les enquestes s’han convertit en part essencial de les tàctiques dels partits –degudament presentades pels mitjans de comunicació acostats a cada formació– les successives onades que es publiquen formen una selva de dades de la qual a vegades resulta difícil treure aguller. Tot i així, com que les empreses demoscòpiques fan bé la seva feina –en la seva majoria, almanco–, donen informació molt rellevant, al marge de com presentin els sondatges les capçaleres de cada trinxera política.

La més important per a l’anàlisi sol ser l’evolució del suport popular a un bloc polític o a un partit en concret a partir de la successió de diferents moments. Un sondatge aïllat no serveix de res. En canvi, si en tenim un nombre suficient durant prou temps, podem tenir una idea prou ajustada del que se’ns pot venir a sobre. Això és el que serveix més per a l’analista, al qual li ha d’importar més o manco el mateix que un rave si ‘encerten’ o no a l’hora de presentar el reflex en superfície en escons. Allò que és el substancial són els corrents profunds d’intenció de vot que ens mostren.

Valgui l’explicació prèvia per argumentar que el que fa feredat ara, de l’allau d’enquestes que publiquen d’ençà de fa més de dos anys, no és si el bloc de dretes farà més o manco diputats –que guanyarà és ben clar i que ho farà amb prou diferència sobre l’esquerra també, altra cosa és si després el PP i la ultradreta s’entendran o no–, sinó l’espectacular progressió de Vox. Aquesta és la novetat respecte de qualsevol etapa passada. I que amenaça d’inaugurar-ne una de nova, desconeguda i amb pinzellades sinistres. A tot el país i a la nostra regió possiblement encara amb més intensitat.

Progressió intensa i ràpida

El temor es justifica per com ha crescut la seva intenció de vot. Vox va passar de l’11%-12,5% durant el cicle electoral del 2023 –les diferències anaren en funció dels comicis a Corts o a les diferents autonomies fora de les Illes– a situar-se a finals de desembre del 2024 en una mitjana del 13,6% –segons l’estudi comparatiu de Key Data–, cosa que es podria considerar un comportament evolutiu lògic i esperable. No obstant això, la novetat arribà al llarg de tot l’any passat, amb una progressió molt més intensa i ràpida.

El creixement ha estat tan important que les enquestes publicades aquest gener el situen entre el 17% i 18% a les diferents urnes –les regionals que s’han de dur a terme aviat: l’aragonesa (febrer) i castellana-lleonesa (març); i les generals, que no tenen data de realització–, cosa que si es confirmàs, suposaria, per una banda, que el PP no tendria cap majoria absoluta i que estaria obligat a pactar amb els ultres des d’una posició prou més dèbil i, per l’altra, que el bloc dretà se situaria en uns nivells que suposarien una mena d’esclafament de l’esquerrà.

A les Balears el suport al partit ultra va ser el maig de fa tres anys del 13,9%, mentre que a les generals del juliol fou del 15,2%. O sigui: un diferencial domèstic positiu –amb relació a la seva mitjana nacional– entre un mínim de 2,7 punts percentuals i un màxim de 3,2.

Sobre aquestes dades que el lector suposi el vot que podria tenir Vox a les pròximes eleccions baleàriques si ara les enquestes avancen que ja ha arribat com a mínim al 17% de mitjana al conjunt del país.

Tothom s’ensuma que l’esquerra patirà un desastre pertot

Tothom s’ensuma que l’esquerra patirà un desastre pertot. Però a les Balears pot ser pitjor i adquirir característiques de terratrèmol de rang superior a tota escala coneguda, amb conseqüències fàcils de suposar.

El que ens indiquen els sondejos no és un simple nou context electoral sinó molt més transcendental, l’explosió d’un suport tan elevat a una força antisistema d’ultradreta com que es pot convertir o bé en el tap que eviti tota estabilitat o bé que determini un nou Govern del PP disposat a fer un segon pacte d’investidura i de governabilitat a canvi de moltes exigències radicals que no va necessitar satisfer el 2023, amb especial atenció a les relacionades amb la ‘batalla cultural’, la immigració i les canalitzades cap al debilitament social –encara més– del català.

Quasi és ociós referir-se a la inexistent possibilitat que l’esquerra pugui guanyar els pròxims comicis regionals. El més significatiu de l’estat d’ànim al respecte són les crides a la unitat –les habituals que fa el PCE/IU/Sumar– que apareixen quan es tem una catàstrofe a les urnes. Cap dirigent progressista creu ja que el conjunt de formacions esquerranes balears pugui arribar a sumar els 30 diputats.

I el més rellevant no seria el reflex en escons, sinó, més important i de prou recorregut futur, el fet profund que si Vox arribàs o superàs el 20%, voldria dir que estaria xuclant molt de vot antigament esquerrà –a Eivissa, la badia de Palma...–, cosa que el convertiria –qui sap per quant de temps– en la peça determinant del ventall polític balear.