Sindicats al consell d’administració?
Yolanda Díaz vol articular la participació dels sindicats en els òrgans de decisió de les empreses, com ara els consells d'administració. La patronal ha posat el crit al cel. Això no obstant, els socialistes i Sumar esgrimeixen que en altres països com Alemanya aquesta participació (denominada cogestió) està fortament implantada amb bons resultats. D'altra banda, apel·len a l'article 129.2 de la Constitució, que diu que cal que “s'impulsi una participació més eficaç de les treballadores i treballadors en l'àmbit de les seves respectives empreses”.
Bé, anem a pams. En primer lloc, el model empresarial i cultural alemany no és l'espanyol. No podem comparar el pes del sector industrial ni la cultura del treball d'Alemanya amb els d'Espanya. A més, a Alemanya hi va haver més de 50 anys d'una altra mena de participacions en les decisions abans de posar en marxa aquest mecanisme. Dit això, l'experiència a Alemanya és que el model de cogestió és útil per a les èpoques de recessió i crisi, perquè els sindicats es veuen obligats a acceptar mesures restrictives de sou i ocupació pel seu paper i responsabilitat en el consell d'administració. Seria aquest el cas espanyol? Pensem que els membres dels comitès d'empresa no poden ser els mateixos que els del consell d'administració, per la qual cosa sovint es produeixen divergències en el si dels sindicats, de no fàcil resolució.
D'altra banda, Yolanda Díaz va esmentar només l'última frase de l'article 129.2 de la Constitució. I no la frase que la precedeix. L'article complet diu així: “Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l'empresa i fomentaran mitjançant una legislació adequada les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció”.
És a dir, es refereix d'una banda a totes les formes possibles de participació, sense especificar els òrgans d'administració, i de l'altra tot seguit parla de fomentar les cooperatives, que, ara sí, són el millor model per conjuminar capital i treball que fins ara es coneix. L'accés a la propietat dels mitjans de producció fa referència a facilitar als treballadors la participació en els accionariats de les empreses en les quals treballen. Però no al fet que els hi regalin o que puguin decidir sobre aquests mitjans de producció sense tenir participació. Perquè si no entrem en allò d'“els beneficis s'han de repartir entre tots” i “les pèrdues les ha d'assumir la propietat”.
