Senyor Sánchez, dispensi, no hi puc ser
Estimadíssim senyor Pedro Sánchez, no m’ha tocat mai ser presidenta o vocal en una mesa electoral, però tenint en compte la sort que sempre tinc, estic segura que a les properes eleccions que vostè ha tingut a bé de convocar, em tocarà. Com vostè i els seus barons més íntims deuen saber, és en plenes vacances. Per això no s’ha d’amoïnar, senyor Sánchez, jo soc autònoma i de vacances no en tinc mai. No soc com aquests súbdits de Felip VI que no volen exercir aquest dret preuat de comptar paperetes perquè són egoistes. Tanmateix, vostè i jo hem de parlar. No hi puc ser. I em sap molt de greu.
M’han dit que estaria exempta de ser a la mesa electoral si vaig a les llistes d’un partit, però això és una feina i a més a més t’obliga a tenir ideologia. No puc. També m’han dit que n’estic si la feina que faig és insubstituïble, però això fa de molt mal dir en el meu cas. Val més no comprovar-ho. Per tant, i a falta que el metge em faci un paper que digui que soc de pressió baixa i que sense aire condicionat no puc ser en un col·legi català (on l’únic indret fresc és la nevereta de la sala de professors), li haig de fer saber el meu cas. Per un sobtat fervor religiós sento la necessitat de trobar-me amb la Mare de Déu de Montserrat, per la qual tinc devoció. En aquelles dates estaré de retir, meditant, i fent, si a mà ve, penitència. Sé que no ser presidenta de mesa és multa i és presó (et deuen acusar de sedició), però arrabassar-me els meus drets religiosos és un ultratge tan terrible que, si m’ho fan, trucaré als “abogados cristianos”, els mateixos que han dut a la fiscalia en Toni, en Jair i la Judit per ofensa a la Mare de Déu del Rocío.
Estic segura que hi ha molta gent com jo que ha sentit la crida de l’espiritualitat i que no podrà anar, amb gran recança, a fer aquesta feina preuada en el dia de la festa de la democràcia. Ja ens dispensarà. Atentament, una ciutadana amoïnada.
