Sentir la veu de cada poble
La majoria de programes de televisió que pretenen mostrar una zona, una comarca, un indret, se solen servir d’unes veus que volen creure genuïnes, triades per la seva representativitat. No l’encerten quasi mai. La boutade, el pintoresquisme i el grotesc són més fàcils de captar i no demanden rigor als autors, un cop negada la major. Fake!, Orson Welles. Però sabem quina és la veu real dels pobles?
La pregunta me la vaig fer per primera vegada fa uns quaranta anys, arran d’una feina més o menys literària sobre Eivissa que em varen encarregar. Per a mi Eivissa eren Marià Villangómez, Antoni Marí Ribas –Purtmany–, Rafel Tur Costa, Vicent Calbet, Fanny Tur, Toni Roca, Toni Cardona, Antoni Marí, Josep Marí, els components d’UC, Albert Ribas, Cati Verdera. Calia escoltar les seves veus en primer lloc. Per ells parlava la terra. Hi havia l’Eivissa la dels trasplantats, que hi havien assolit carta de naturalesa: Will Faber, Erwin Broner, Antonio Colinas, Erwin Bechtold, Eduard Micus, Carl van der Voort, Marie Claire Uberquoi. Aquella era una Eivissa a la qual molts viatjàvem sempre que podíem i des de la qual anàvem a Formentera, on l’artista Antoni Tur Costa –Gabrielet– s’havia refugiat perquè, deia, Eivissa, amb tant de tràfec, s’havia tornat pitjor que NY.
També havíem d’escoltar amb molta atenció la veu dels immigrats espanyols, que sovint mostraven una irritada hostilitat a qualsevol esforç d’integració o d’arrelament.
Però els programes d’aquell temps, també els grans reportatges dels setmanaris, no parlaven d’aquesta gent, ni la consultaven, ni sabien qui eren. Per Eivissa i/o en nom d’Eivissa parlaven l’escriptor falsari Clifford Irving, Elmyr de Hory, el pintor d’obres “a l’estil de”; Smilja Mijaillovitch, amiga de Fraga Iribarne i promotora de la moda l’ad-Lib, alguns vividors més o menys relacionats amb les discoteques, alguns altres que s’atribuïen uns coneixements sensacionals de l’illa, amarats d’esoterisme i ciències generalment obscures...
De vegades em pregunt encara fins a quin punt la suplantació de l’Eivissa sorgida de la pròpia història, de la seva veu, per la d’uns inquilins assedegats de notorietat, per la d’uns oportunistes a l’aguait del que més tard en diríem “pelotazos”, contribuïren a configurar l’Eivissa (o la Mallorca) d’avui.
