El Senat, la feina oculta i els residus
“El senat és un cementeri d’elefants”. Quants de pics hem sentit aquesta afirmació? No es pot negar del tot; ha de menester una reforma profunda perquè compleixi amb l’altre tòpic i sigui “una vertadera cambra de representació territorial”. Ara bé, és una assemblea de segona lectura i, per tant, totes les futures lleis han de ser revisades pels senadors (de vegades per bé i d’altres per mal) que passen sense pena ni glòria perquè no hi posam els focus.
Aquesta setmana, i in extremis, s’han aprovat dues esmenes transaccionades a la llei de residus estatal transcendentals per a les Illes i que tenen efectes directes a les arques de la comunitat. Sense oblidar allò que suposa a escala mediambiental.
El cànon illenc estava condemnat a desaparèixer perquè el govern de Sánchez en vol crear un d’homogeni per a tot l’Estat. S’esfumava la capacitat legislativa de les Balears. El senador autonòmic Vicenç Vidal es va haver d’esforçar per salvar-lo. El redactat final no és al cent per cent el que volia, però d’això va negociar. L’acord va arribar quasi en el minut de descompte. La lletra petita per esmenar un projecte de llei requereix hores i hores de converses i molts de pics s’acaben entregant amb bolígraf perquè no hi ha temps per a més. És aquella tasca que no es veu i amb la qual es demostra realment si un polític fa feina (per cert, és el que es neguen a fer els diputats de Vox al Parlament, que no presenten esmenes parcials a cap projecte de llei).
Quan els veim fer el discurs des del faristol, només podem valorar-ne la capacitat oratòria, però la feina més important del legislatiu és legislar, que no és tan lluïda ni rep aplaudiments.
En aquest procés es creen complicitats que van més enllà dels colors i, en el cas del Senat, del territori corresponent. A partir del desembre, l’Estat es farà càrrec per llei del cost del trasllat de residus entre Formentera i Eivissa, una reivindicació històrica aparaulada que mai arribava i amb el redactat de la qual que va sortir de Moncloa no es veuria mai ni un cèntim. Vidal de MÉS va fer pinça amb el senador valencià del PP que duia la llei, i sorpresa: els pressupostos generals de l’Estat hauran de reservar-hi una partida per llei. Ara queda que el Congrés ratifiqui tots aquests acords perquè aquesta feina no hagi estat debades, que al Senat passa molt.
