PalmaEs fa difícil no parlar del tema de l’estiu. Per molt que les porrades i la manca de coneixement dels responsables de la Policia Nacional ens hagin entretingut uns dies, aquí el que ha quedat clar és que hi ha un descontentament enorme entre la ciutadania per la saturació que patim.
I no és, com alguns han intentat fer veure, un moviment contra el turisme. A hores d’ara ningú es planteja a curt termini canviar de cop la principal activitat de les Illes. L’únic que demanen els assistents a la manifestació del 26-J, i els milers i milers que no hi anaren però que hi eren d’alguna manera, és que viure a les Balears no pot ser una tortura, ni una condemna al mal humor, a l’embós permanent o a la impossibilitat de comprar un pis en la vida.
I això és legítim. I hauríem d’estar orgullosos que els ciutadans de tota casta i ideologia surtin al carrer amb poc menys de 40 graus a reclamar-ho. Ara, però, arriba el temps de la responsabilitat. Per part de les entitats de la societat civil d’enfocar bé la conducció d’aquest moment social que és diferent al que havíem viscut fins ara:_de l’angoixa, frustració i indignació, que no desapareixen, passam a un escenari on almenys es respira una onada de voluntat de canvi. Si més no, de mitigar aquests abusos que pateix la terra i la gent que no pot passejar pel centre del seu poble sense sentir-se un estrany.
Dels partits polítics, de no voler treure rèdit del moment gairebé preelectoral. De les patronals, com han fet els darrers dies CAEB i FEHM, no negar l’evidència. I del Govern. De no pensar en tacticismes o a no trepitjar cap call. D’agafar el bou per les banyes i assumir que calen mesures clares i menys discurs.
