Els resultats de les proves PISA han estat un descomunal gerro d’aigua gelada que tothom, naturalment, està més que disposat a oblidar tan aviat com sigui possible. La realitat, però, és que les Balears hi apareixen enfonsades a baix de tot: si l’estat espanyol té uns resultats en Lectura i Matemàtiques per davall de la mitjana de l’OCDE i de la Unió Europea, les Balears són la comunitat amb els pitjors resultats de l’estat espanyol. És a dir, a la coa de la coa. Per explicar-ho amb exemples concrets, els resultats obtinguts per les Balears a PISA impliquen que molts alumnes no tenen les competències mínimes per –citem l’informe– “interpretar i reconèixer, sense instruccions directes, com es pot representar matemàticament una situació senzilla; per exemple, comparar la distància total entre dues rutes alternatives o convertir preus a una altra moneda”. Pel que fa a la Lectura, tampoc estan en condicions –tornem a citar l’informe– “d’identificar la idea principal d’un text d’extensió moderada, trobar informació a partir de criteris explícits, encara que de vegades complexos, o reflexionar sobre la finalitat dels textos quan se’ls indica explícitament que ho facin”. Per a qualsevol país, una situació com aquesta és simplement devastadora. Una societat basada en uns nivells educatius tan baixos està destinada a patir abusos i enganys de xarlatans, explotadors, desaprensius, demagogs i autoritaris.
La resposta del Govern davant d’aquest vertader desastre va ser fer sortir Antoni Vera a “lamentar” els resultats de PISA i donar-ne la culpa a Pedro Sánchez. No ens hem de desanimar: potser no serem capaços de llegir correctament un text senzill, però sempre podrem aspirar a ser consellers d’Educació del Govern balear.
La mort de Celestí Alomar ens va obligar a recordar una altra caiguda lliure, la de qualitat de la política a les Balears. Alguns dels nostres governants s’encarreguen de fer-la palesa, aquesta caiguda, sense necessitat que mori ningú, cosa que sempre és d’agrair. Que amb aquest panorama la presidenta Prohens gosi inaugurar el curs parlant de “la cultura de l’esforç i el mèrit” és una broma sense gràcia. En tot cas qui no es conforma és perquè no vol: els mals resultats de PISA no són un fet privatiu de les Balears, sinó un fenomen global que l’OCDE vincula directament amb els mals usos de pantalles i IA dins les aules, com també a la pèrdua d’interès i prestigi de la lectura entre els joves.
Països tradicionalment sòlids i avançats en matèria educativa han reculat també de manera alarmant: és el cas d’Alemanya, que ha tingut els pitjors resultats PISA de la seva història.
Això tal vegada pugui tenir relació amb el fet que una colla de ciutadans d’aquell país, agrupats en una banda musical anomenada Honk! (que en alemany vol dir ‘betzol’) hagin publicat un videoclip amb una cançó de borratxera en què exalten la Mallorca del turisme hooligan, una illa rebatejada com a ‘Malle’. Malle és un diminutiu que designa Mallorca entesa com a escenari de disbauxes sense control. ‘Go home’, repeteixen a qui no li agradi ‘Malle’, ‘anau a casa’. Aquí tenim el re (que és una “paparra inflada per haver xuclat molta sang”, segons l’Alcover-Moll): molts mallorquins no en tenen, de casa, ni es poden plantejar de tenir-ne, com a conseqüència del model econòmic que ha donat peu al naixement d’aquesta ‘Malle’ que sí que representa un llast per al futur de tots. La gran substitució no la faran els immigrants que arriben en pastera. Serà una ‘Malle’ passada de cerveses la que engoleixi una Mallorca carregada de carabasses PISA.
