Santoral
Un dia hauríem d’encetar el debat que tenim pendent com a societat i plantejar-nos si és viable que les festes de Nadal, la Diada de Mallorca, Cap d’Any i els Reis vagin acompanyades de tan a prop per dos dels altres dies forts de l’any al conjunt de Mallorca, Menorca i Palma, com són les festes de Sant Antoni i de Sant Sebastià. Potser això pareix un comentari lleuger, però la saviesa popular ja defensava que entre poc i massa, la mesura passa, i en això sembla que els mallorquins i menorquins som terriblement desmesurats. De celebrar massa, a finals i a principis d’any, al desert que travessam fins que arriben les vacances de Pasqua, un altre petit descans.
Deix la nota frívola per parlar de la desmesura d’algunes institucions a l’hora de celebrar les festes. Si bé a Manacor celebram la bona nova de la consolidació de les dimònies a les festes de Sant Antoni, concretament amb la figura de Magdalena Pérez, que s’estrenà l’any passat (brava!), les notícies que ens arriben de Ciutat fan molt a prop a empegueir-nos: a la decisió unilateral i profundament ideològica de Javier Bonet, regidor de Cultura de Cort, de fer bilingües els premis Ciutat de Palma, que coneixíem en ple mes d’agost, ara hi hem d’afegir el model de festes que aquests dies ha anunciat el consistori, que ha deixat més d’una persona amb els cabells drets.
Sembla, segons com, que aquella tendència del Partit Popular a folkloritzar la nostra cultura i invocar el mantra de lo nostro s’implementa adequadament, i en són una mostra propostes com la sempre ressuscitable madò Pereta, que serà l’encarregada de donar el sus a les festes. “Idò, mamballetes”, que va dir aquella. Amb tot, aquest lo nostro sembla que només es pot conjugar en masculí o en un femení tirant a disfressat, ja que si bé la proporció de propostes musicals que l’Ajuntament ha dissenyat per a la revetla de Sant Sebastià inclou grups mallorquins, dels trenta noms que conformen el cartell només un implica presència femenina. Així doncs, sembla que podem afirmar que la diversitat de gènere ha preocupat l’Ajuntament de Palma exactament un 3,3% a l’hora de dissenyar el cartell. Això, per no afegir-hi la manera que han tengut de presentar els actes, referint-se als artistes forans com a “plat fort” o “concerts estrella”, mentre que deixaven els altres com a “locals” sense despentinar-se gens ni mica.
Les festes són dies de celebració i de bauxa, d’oblidar les misèries del dia a dia i imaginar maneres millors de viure plegats. Mentre que sant Antoni enguany augura festa grossa, una festa que camina cap a una representació més equilibrada i cap a la diversitat, pareix que sant Sebastià (pobres dels que nomem així!) enceta uns anys de porcella i arròs brut, de lo nostro, d’atacs absolutament gratuïts i ideològics contra la nostra llengua i de menyspreus cap a valors tan essencials com és la igualtat. No debades sant Sebastià fou màrtir, sotmès a la tortura de les fletxes i després decapitat. També va ser, diu la llegenda, el que salvà Palma de la pesta: així sia!
