Sant Esteve és sagrat
Ha tornat a passar. Com el 2012 i el 2015, en temps de José Ramón Bauzá, però també com el 2017 i el 2018 de govern de Francina Armengol, la Segona Festa de Nadal no serà festa al calendari autonòmic del 2023. Deim “autonòmic” perquè és la petita porció d’autonomia que deixa l’Estat perquè cada comunitat decideixi les seves festes. Tan petita és la porció, que posa en perill la identitat i els costums arrelats –no hi ha res innocent, aquí.
A Palma serà festa, i ho serà als municipis de les Balears que puguin i vulguin sacrificar el dia del patró o de la patrona, una fira o un firó. On no sigui festa, en faran els docents –que tenen vacances–, la immensa majoria dels funcionaris –que se les agafen– i aquelles persones que s’ho puguin permetre. Llevar la festa és una mesura elitista, discriminatòria amb els més putejats, poc apropiada com a decisió d’un pacte d’esquerres. Una societat discriminada és una societat trencada. Fins i tot en les festes. I és que la Segona Festa de Nadal, als que tenen festa, els permet celebrar el Nadal complet, ara amb una branca de la família, ara amb l’altra. Qui no té festa s’ha d’explicar amb la família, o amb una part de la família. Problema creat sense importar-hi. Les tradicions existeixen també sense que ningú n’hagi de donar explicació.
Sant Esteve o la Segona Festa de Nadal és de les celebracions més antigues i arrelades que tenim a les Illes. Al Principat s’instaurà en temps carolingis i a l’Arxipèlag i al País Valencià ens arribà amb la Conquesta. Resulta significatiu que aquesta festa, que és també expressió dels vincles culturals en els territoris de parla catalana, sigui la que aquí sempre es fa ballar. Mentre a Catalunya la tenen com a irrenunciable, mentre a Andorra també és sempre festa, el País Valencià la va esborrar del calendari als anys 90 del segle passat –i no l’han recuperada, és clar. A les Balears, ni figa ni flor, ara sí, ara no, a conveniència. Dins la tònica de posar-se de perfil, els socialistes del Govern signen que serà laborable, i els socialistes de Palma que no ho serà. Tot això és significatiu.
Tampoc no ho és, perquè sí, que es doni prioritat a la festa de les Illes Balears, la del Primer de Març, a l’hora de triar. La política actual dona suport a una decisió política ben recent. Postissa com a festa, nouvinguda, si hi ha gent que s’hi passeja és precisament perquè no és laborable. La resta, a ningú li importa.
En canvi, Sant Esteve és sagrat. Si l’única cosa que defineix una festa és que se’n faci, de festa, la Segona de Nadal no deixa espai, ni taula, ni família, ni poble per al dubte. Carregada de connotacions gastronòmiques, de llaços familiars, de romanços i, sobretot, carregada de tota una societat que és fidel a la celebració, Sant Esteve és patrimoni immaterial, patrimoni cultural. Quantes iniciatives han fet entre el Govern i els consells per posar en valor el patrimoni immaterial? Idò Sant Esteve és del que s’ha de protegir. I això no es fa, precisament, amb un enguany sí; l’any que ve, idò no.
