Salut mental i neteja
A La tarda de Catalunya Ràdio, l’Elisenda Carod, amb en Carlos Baraibar, entrevista una psicòloga, María José Valiente, que va fer un tuit que venia a dir: “Tenir ordre a casa ajuda a la salut mental i al benestar”.
No cal ser Marie Kondo per determinar que la teva taula de treball és el teu cervell. Sí, sí, sí. Einstein va dir que si la teva taula desordenada és el teu cervell desordenat, la teva taula buida és el teu cervell buit.
Si tens fragments de galeta paleolítica al compartiment de la motxilla de l’escola, si al teu armari hi ha un magma de roba girada del revés, amuntegada, com a punt de la incineració, si a la teva taula hi ha punta de llapis, xiclet, papers al damunt del llibre de grec i solapant-se amb tres carregadors (dos, inservibles) una ampolla buida de Mirinda (vintage) i un trosset d’entrepà de cacau, vol dir que no pots estudiar bé.
Si tu, encara que no siguis l’adolescent de més amunt, vas a la cuina, et talles un trosset de fuet i deixes, al marbre, el ganivet, la pell de l’embotit i molles, perquè no cal recollir, segur, segur, segur que no ets tan “saludable” com el que passa el drap. Tots els cuiners de la tele, de YouTube, netegen incansablement, passen el drap, eixuguen. Tots nosaltres, potser, si ens deixéssim anar tiraríem la roba per terra, les sabates al seient, la bossa al damunt del llit. Qui sap si aquesta manera de fer va associada a la idea de tenir minyona. La mare o una senyora que cobra.
El que em fascina i flipa i emociona fins i tot és que totes les persones que conec que no són endreçades no ho admeten. I que, llavors, en un hotel, quan tu, finalment, deixada anar, deixes les calces al damunt del moble bar, et diuen: “Tingues en compte les persones que netegen”. I, a casa, la persona que neteja qui és?
