ABANS D'ARA

Sense sacrifici no hi ha llibertat (1939)

Peces històriques

Hipòlit Nadal ‘P. de Reig’
3 min
Una via pública per a Carrasco i Formiguera (1979)

De l’article d’Hipòlit Nadal i Mallol (Port de la Selva, 1891-Buenos Aires, 1978) publicat aquest mes fa vuitanta-cinc anys amb el pseudònim ‘P. de Reig’ a Ressorgiment (Buenos Aires, IV-1939), una revista molt longeva de la diàspora catalana. La Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en Català (Universitat de Girona) prepara pel 7 de juny del 2024 a Port de la Selva la II Jornada “Periodisme i Exili”. Fa nou dies va ser l’aniversari de l’execució de Manuel Carrasco i Formiguera. L’agost del 1937 l’havia condemnat a mort un Tribunal militar feixista. El van capturar els franquistes quan anava cap a Euzkadi amb la seva família, per exercir allí de delegat de la Generalitat. Amb aquest nomenament, el president Companys havia volgut protegir a un polític nacionalista lleial, malgrat la discrepància ideològica. A la Catalunya revolucionària, uns perseguien a Carrasco i Formiguera per catòlic; i a l’Espanya rebel el perseguien per republicà i catalanista. Foto de Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890-Burgos, 1938), advocat, líder d’Unió Democràtica de Catalunya.  

Aquest mes tan feixuc ens du a la memòria records venturosos i records fatídics. Entre els primers vèiem triomfar l’ideal de la nostra vida fet realitat per la figura egrègia de Francesc Macià el dia 14 d’abril de l’any 1931. L’estrenu gest del patrici, en proclamar la República Catalana, ens posà als llavis tota la mel d’aquest món. L’alegria dels nostres cors no tenia límit aquells dies de mitjan abril de 1931. Però les gaubances duren poc, tanmateix. [...] Un altre record d’abril, record horrorós, és el de l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera. Ara ha fet un any. Fou el dia 9, Dissabte de Passió, a la presó de Burgos, pel delicte de ser català i voler per a Catalunya la llibertat que li reté / conserva / atorga l’Estat espanyol. Ara ha fet un any... I fou Franco el seu assassí. Aquest mateix militar triomfador per obra i gràcia de Mussolini, de Hitler i dels països democràtics europeus. [...] Aquest individu avui elevat a la més alta jerarquia d’un Estat i reconegut pel món com a persona de bé mentre persegueix a les seves víctimes i les tracta com a empestades o criminals, foragitant-les d’arreu... Manuel Carrasco i Formiguera caigué foradat per les bales del piquet d’execució un matí solejat d’abril de l’any passat. Caigué com cauen els herois, els màrtirs, amb la serenitat d’aquell que sap que el seu sacrifici redimirà una pàtria; de l’home que s’ha donat del tot a una gran causa. Diuen que el dèspota Franco és catòlic. Manuel Carrasco era catòlic. I cristià. Franco no ho és de cristià. Si ho hagués estat no hauria assassinat Carrasco. Només és catòlic... i espanyol! Carrasco era català. Heus ací per què fou afusellat Carrasco: per català i per cristià. De la sang dels màrtirs es nodreixen les grans causes... I la sang de Carrasco i Formiguera no haurà estat vessada endebades. Aviat Catalunya en collirà els fruits... En el cor de tots els catalans la imatge del màrtir Carrasco i Formiguera resta gravada. I el seu exemple de sacrifici heroic, la seva enteresa i tranquil·litat d’esperit en els darrers moments de la seva vida són per a nosaltres el millor guiatge. “No m’espanta aquesta mort -digué en sortir de la missa propiciatòria-. Crec que és l’acabament digne de la meva vida i la prefereixo, així, a qualsevol altra...”. I encara: “Demano ardentment que no es prenguin represàlies per la meva mort, car desitjo que, com jo, tothom perdoni, sincerament, cristianament”. Fou el dia 9 d’abril de 1938, en el pati de la presó de Burgos (Espanya). Per servir i estimar Catalunya fou mort Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i professor, diputat i conseller de la Generalitat de Catalunya, delegat de la nostra institució de govern prop del Govern d’Euskadi. Recordem-ho, catalans! Ara ha fet un any. 

stats