Ryanair, segregació lingüística, Vox

L'Oficina de Drets Lingüístics va estar a punt de ser suprimida per l'actual Govern, i substituïda per una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística (dotada amb 750.000 euros de pressupost, i que tindria per missió la defensa del castellà, una llengua en perill a les Balears), en un dels molts acataments que el Partit Popular ha fet de les exigències de Vox. Després, però, es va produir la famosa ruptura entre els dos partits de dreta nacionalista (més gesticulació que no ruptura real) i el PP, com a demostració del seu suposat distanciament respecte de Vox, va decidir permetre l'aprovació d'una proposició no de llei de MÉS, per la qual dequeia la creació de l'Oficina de Vox, i consegüentment mantenir l'Oficina de Drets Lingüístics, integrada dins l'Institut d'Estudis Baleàrics.

És oportú recordar que l'Oficina existeix perquè hauria d'actuar en nom del Govern davant de situacions de discriminació lingüística, com les que veim produir-se cada vegada amb més freqüència, invariablement en contra dels parlants de la llengua pròpia de les Balears, el català. Aquesta setmana, ha estat un empleat de Ryanair —una low cost coneguda als aeroports d'arreu per les seves males pràctiques— qui ha gosat agredir els drets lingüístics d'una passatgera amb l'argument que “Mallorca és Espanya i aquí es parla espanyol, i en tot cas mallorquí, no català”. Amb l'embranzida que duen els nacionalistes espanyols, tots els troglodites del regne exerceixen de lingüistes. A més de faltar-li al respecte per motius de llengua, els treballadors de la companyia van castigar la passatgera fent-li pagar un recàrrec per equipatge, sense justificació.

Una Oficina de Drets Lingüístics hauria d'actuar d'ofici davant de casos com aquest, que vulneren l'Estatut d'Autonomia i atempten contra la convivència. Caldria sancionar les empreses que permetin als seus treballadors aquest tipus d'agressions, i quan fos necessari, dur els casos davant la justícia. Tanmateix, l'actuació del mateix Executiu que va mantenir l'Oficina de Drets Lingüístics va exactament en la direcció contrària, i de manera estrepitosa, quan enllesteix un esborrany de resolució que preveu tornar a oferir a les escoles de Primària, per al curs 2025-2026, el Pla de segregació lingüística que ja va fracassar ara fa un any, i que va ser assumit només per onze centres, tots concertats. El motiu de l'obstinació de la presidenta Prohens i el conseller Vera en un pla que la comunitat educativa rebutja de ple i sense fissures, que constitueix un disbarat pedagògic i un altre atemptat contra la cohesió social, té a veure justament amb el propòsit, gens dissimulat, d'afavorir aquests centres. I també, amb la necessitat de tornar a fer gestos per fer-se agradables a Vox, amb qui la presidenta Prohens es va tornar a reunir dijous passat. De manera ben significativa la reunió es va produir amb una delegació de dirigents de Madrid, perquè es vegi que la cosa va de veres i perquè amb Vox Balears no se'n surten. I si es vol que Vox voti els pressupostos, com ho ha fet al País Valencià (rescatant Carlos Mazón de la seva pròpia infàmia), ja se sap: el primer que exigeix Vox són agressions contra el català. És la seva obsessió ideològica, i al PP no li costa gens d'esforç, ni li sap gens de greu, complaure-la.

No ens hem de cansar de repetir-ho: els drets lingüístics són drets fonamentals, i per tant vulnerar-los (i encara més vulnerar-los des de les institucions d'autogovern) comporta un retrocés que els ciutadans d'una democràcia simplement no podem acceptar.