Roxy Music es va equivocar en el títol

La frase, publicada per The Objective, és poètica i demolidora alhora. Analitzar-la des del punt de vista literari o sociològic no li fa justícia. Ens parla de l'exministre de Transports, el simpàtic, expansiu i desaparegut José Luis Ábalos, que, segons el que afirma el rotatiu (es veu que ho publica una periodista que ha seguit, des de fa temps, els socialistes), és un amant de la farra. Pel que sembla, mentre tothom estava confinat, aplaudint sanitaris als balcons, ell s’expandia i es nocturnitzava. Dic "sembla" perquè l’home ho nega tot. La notícia fa, referint-se a Pedro Sánchez: “El president va ser informat d’una festa en un parador. L’habitació va quedar destrossada i amb restes de tot”.

Aquest “restes de tot” és tan demolidor com lluminós. Tothom ha sentit parlar dels grups de música que destrossaven habitacions d’hotel encegats per la cocaïna, la ketamina i l’amfetamina. Els que venim de pobres, per molt rics que ens puguem tornar, tenim incrustat a la pell allò que vam ser, i mai de la vida podríem destrossar una habitació d’hotel, perquè patiríem pel que costaria arreglar-la. Tampoc trencar plats barallant-nos o parir a casa. Ens imaginem Jimmy Hendrix a cops de guitarra, carregant-se la rèplica d’El petó de Klimt del capçal del llit de la suite, però, mare meva, no ens podíem imaginar l’Ábalos carregant-se l’habitació d’un parador.

Un parador no és un hotel. El mobiliari és regi, castellà. En un parador t’has de passar estona localitzant el moble bar, perquè totes les portes semblen aptes perquè hostaleres vigoroses i mamelludes hi hagin desat gerres de vi i trossos de formatge. Vull dir que fer-lo malbé costa molt més. L’espona del llit serviria per donar farratge a les vaques. Què vol dir, “restes de tot”? De líquid, de sòlid, de polsim? Arrenqueu-me els ulls, no trigueu.