Una reflexió inspirada en el País Basc

Vaig aprofundir en l’economia del País Basc al mateix temps que estudiava la de Flandes, Baviera o Baden-Wurtemberg, l’any 2013. Vuit anys després, el desenvolupament econòmic del País Basc em continua fascinant pels seus èxits, pel seu enfocament de competitivitat i per la seva preocupació subjacent per un desenvolupament sostenible i inclusiu. 

Certament, pens que les Balears poden aprendre molt del procés de transformació productiva que encetà, a mitjan dècada dels vuitanta, el País Basc davant la necessitat de promoure una important reformulació industrial. I és que, més enllà d’admirar els èxits assolits, l’experiència basca il·lustra molt els elements que requereix un procés d’aquesta envergadura. 

1. En primer lloc, sobresurt el fet que la regió ha de reconèixer, àmpliament, la necessitat de disposar d’un enfocament estratègic, construït fermament al voltant dels seus punts forts (aquest incís és important!). Només així es pot emprendre un procés de transformació que resulti exitós. Exitós vol dir que derivi en canvis estructurals que permetin a la regió impulsar la competitivitat global sostenible i assolir, finalment, un estadi de desenvolupament superior (aquesta cadena causa-efecte també és important!).

2. En segon lloc, s’ha de clusteritzar l’estructura productiva regional (això no és sinònim de crear associacions clúster!). I és que la clusterització (versus sectorització) permet identificar i capitalitzar les relacions que tenen lloc entre els diferents segments productius i esdevé una via molt útil per formular noves propostes estratègiques que promoguin tant l’aprofitament dels actius i capacitats de la regió com el transvasament de recursos cap a la generació de béns i serveis de més valor afegit. Només així es poden identificar nínxols d’activitat que, per la seva rellevància, dinamisme o fonaments de competitivitat, resulten més adients per augmentar la productivitat regional i, alhora, encetar un procés de diversificació ‘especialitzada’ (l’adjectiu també és important!). 

3. En tercer lloc, i de manera simultània, és necessari:

3.a) Fomentar al voltant del resultats de la clusterització un ecosistema empresarial singular (integrat per pime, 'campions ocults' i plataformes cooperatives). 

3.b) Augmentar la base de coneixement estratègic dels actors, sobretot pel que fa a les capacitats dels actors intermedis (patronals, sindicats i associacions).

3.c) Forjar un lideratge compartit. I és que en el País Basc es va entendre que més que a la reconstrucció de la indústria, l’enfocament havia d’evolucionar cap a la competitivitat inclusiva i la innovació, des de la creació d’espais de col·laboració publicoprivats que facilitassin una estratègia sistèmica i participativa.  

4. Engegades amb èxit les etapes anteriors, arriba l’hora de:

4.a) Posar l'èmfasi en les habilitats i competències de la població en tots els nivells del sistema educatiu, així com, sobretot, en el desenvolupament d’un sistema de formació professional fortament vinculat als nínxols d’activitat considerats estratègics. 

4.b) Fer descansar la transformació productiva en l'R+D+i, motiu pel qual cal reorganitzar la xarxa de ciència, tecnologia i innovació i adaptar les competències universitàries a satisfer les necessitats d’innovació tecnològica i no tecnològica dels nínxols estratègics.

5. Finalment, cal millorar la governança externa, per tal d’integrar la demanda dins les polítiques d’inversió i infraestructures, i promoure la innovació del sector públic i social. Això recomana:

5.a) Forjar un model distintiu de cooperació publicoprivat. 

5.b) Definir una visió a llarg termini, relativament independent del cicle polític.

5.c) Orientar l’activitat d’aquests nínxols estratègics cap a les  transicions sostenibles, sociodemogràfiques, energeticoambientals i tecnologicodigitals que afronta la regió, de manera que s’afrontin els principals reptes de la societat i, al mateix temps, es generin avantatges competitius per a les empreses.

Antoni Riera Font és director de la Fundació Impulsa Balears i catedràtic de la UIB