Records de Saramago a Catalunya
Aquest novembre ha fet cent anys del naixement de José Saramago, escriptor portuguès i premi Nobel de literatura el 1998. Ja abans de ser guardonat a Estocolm, Saramago va freqüentar Barcelona, on hi havia l’oficina dels seus primers editors en català i en castellà.
El 2003, dies després de la gran manifestació del passeig de Gràcia contra la Guerra de l'Iraq (que també era contra Aznar, i aquella insuportable pressió atmosfèrica que insuflava constantment a la vida), Saramago va venir a la Setmana del Llibre en Català i va estar-se hores firmant exemplars i rebent agraïments d'uns lectors que n'apreciaven la claredat i la franquesa, en un moment en què l'apoteosi barroca de les privatitzacions feia que semblés que Espanya estigués a punt de comprar l'Amèrica Llatina sencera.
Un dels amics que Saramago va fer a Catalunya va ser el doctor Joan Morales, expert en la seva obra, que ahir va presentar el llibre Entre Saramago i Barcelona, un recull de les entrevistes, conferències i parlaments en públic que l'escriptor portuguès va mantenir entre nosaltres. Val la pena llegir-ne les reflexions, tot i que estan amarades de pessimisme (“No em sembla honest ser optimista. Els optimistes no canvien res perquè no en tenen motius”).
Llegides avui, les seves afirmacions sonen molt actuals: “Espanya i Portugal haurien de saber que la democràcia no és punt d'arribada, sinó punt de partida”. O “Som fills de la Il·lustració, però això s'acaba, i a l'home del futur no sé si tinc gaires ganes de conèixer-lo”.
