EscriptorEm vaig assabentar pel reportatge d'Alba Tarragó a l'ARA Balears que durant set mesos que la Unitat de Problemes Relacionats amb l'Alcohol (UPRA), única unitat de la sanitat pública de les Balears dedicada a l'alcoholisme, ha estat aturada. En conseqüència, durant més de mig any el sistema sanitari públic de les Balears no ha desintoxicat cap alcohòlic. Les instal·lacions de la UPRA es van dedicar a atendre pacients amb covid-19, i després, quan els efectes de la pandèmia van minvar, han quedat en desús, des del mes de juny fins ara.
Conec bé la UPRA i les seves instal·lacions perquè, ara fa quatre anys, m'hi vaig desintoxicar d'alcoholisme. No tendré mai prou paraules d'agraïment per al doctor Rafael Blanes, la psicòloga Isabel Forteza i l'equip d'infermeres que em van atendre durant l'ingrés. Però a banda de les qüestions personals, m'importa deixar constància de l'excel·lència amb què treballa aquesta unitat, de la seva eficàcia i de la importància de la seva feina. L'alcoholisme no és tan sols un drama personal, o una expressió de marginalitat, sinó que sobretot és un gran problema de salut pública: en un percentatge escruixidor d'accidents de trànsit o de feina, així com de casos de violència de gènere, per exemple, o de vandalisme, o d'altres comportaments extrems, l'alcohol i l'alcoholisme hi tenen un paper crucial. També és una malaltia, a pesar que una bona part de la població ho desconegui o no ho cregui, i una d'extremadament greu. Ara bé, les conseqüències de l'alcoholisme van molt més enllà de l'individu que el pateix i s'estenen a la societat sencera, començant per l'entorn immediat de l'alcohòlic i arribant molt més lluny del que se sol imaginar. Afecta totes les classes socials i tots els nivells educatius, i sovint és difícil de detectar a causa de la forta presència que té l'alcohol en la vida quotidiana. Tenir una unitat de la sanitat pública dedicada a investigar i combatre l'alcoholisme és propi (per una vegada) d'una societat avançada, i és un servei que no s'hauria de descuidar. Em consta que grups de suport per a alcohòlics com Las Ovejas de Mica, on vaig fer la meva rehabilitació, també ho passen malament com a conseqüència de la crisi del coronavirus, i que no reben (no els han rebut mai) ajuts públics ni atenció de ningú. L'assistència als alcohòlics que tenim a les Balears és d'una qualitat alta, però d'estructures escasses i fràgils, que no es poden desmantellar, sinó que s'haurien d'enfortir. S'entén que el covid sigui la prioritat, però no ha de ser l'excusa per prescindir de serveis que ens milloren com a comunitat.
Des de paràmetres concrets ben diferents, qualque cosa semblant succeeix amb els menors tutelats (les menors tutelades, molt majoritàriament) per l'IMAS, que continuen sent víctimes d'explotació i abusos sexuals. Potser els benpensants es van voler imaginar que, en fer-se públic l'escàndol, i amb l'arribada de la pandèmia, els abusos de menors indefensos s'haurien aturat. No és així perquè els depravats mai en tenen prou, i més quan saben que en sortiran impunes perquè la seva depravació es basa en l'abús del poderós sobre el desvalgut, del qui és alguna cosa damunt qui no és ningú. Els dirigents de l'IMAS, i els governants del Consell, continuen eludint el problema i xutant la pilota endavant, perquè afirmen (i és desolador) que no hi saben veure solució possible. Desaprensius com Biel Company i el seu PP, mentrestant, miren de treure'n la seva trista tallada política. Les vides desfetes (algunes de bon començament, com les de les menors prostituïdes, d'altres pel camí, com les dels alcohòlics), mentrestant, no interessen, perquè són les vides de ningú. Aquest sol ser un dels principals errors que cometen les societats opulentes, just abans de descobrir que no són invencibles i que també se'n poden anar avall.
