Quotes per als llibres
L’ARA publica: “El govern espanyol condiciona els ajuts europeus per comprar llibres al cinquanta per cent en castellà”. Pot sonar escandalós. Doncs tinguem en compte, primer de tot, que aquest cinquanta per cent restant és el resultat de la pressió de catalans i balears, bascos i gallecs. Abans de la pressió, la quota era del 87% en castellà i la resta en altres llengües, cooficials o no. No és que sigui per tirar el barret al foc. És que és per tirar el barret al foc i, tot seguit, tirar-t’hi tu.
La Generalitat ja té un pressupost per a la compra de llibres a les biblioteques. No hi ha quotes, perquè el sentit comú fa que, d’acord amb els bibliotecaris, es comprin les novel·les que van sortint en llengua catalana, però també obres que només existeixen en anglès o castellà però no en català. Naturalment, i com que som a Catalunya, els lectors tenen tot el dret del món a tenir a la biblioteca el premi Ramon Llull, el Documenta, el Sant Jordi, el Casero i l'última novel·la d’en Romaguera i de na Romagosa, perquè és el que demanen, així com totes les traduccions possibles. El pressupost que destina la Generalitat a la compra de llibres és superior a aquesta ajuda europea, que, naturalment, no hem de menysprear.
En tot cas, això vol dir que en una regió com Madrid, on només hi ha una llengua oficial, per obtenir aquests fons s’obliga a una quota del 90% de castellà. La situació parteix de prejudicis, por i desconeixement. “Vigilem, vigilem, no sigui cas que aquests perifèrics es comprin llibres indepes”. I què? ¿Calen quotes per al castellà a Madrid? ¿No estaria millor que es deixés triar els bibliotecaris perquè fessin com sempre han fet? Qui sap si trobarien que calen llibres infantils en urdú, en francès o en tagal, per exemple. O en gallec o en basc.
