16/05/2022

Quin problema hi ha amb Elon Musk?

3 min
Elon Musk, principal executiu d'empreses com SpaceX o Tesla, en una imatge d'arxiu.

Elon Musk vol comprar Twitter. Ha fet una oferta i diu que vol eliminar-ne els bots i els comptes anònims. També vol protegir la llibertat d’expressió i està en contra dels vetos permanents, com ara el de Donald Trump.

Hi ha qui tindrà una decepció al saber que Donald Trump no ha perdut ni gota d’influència sobre els seus seguidors ni poder sobre el Partit Republicà. El que ha aconseguit el veto de Twitter és que ara ens costi més saber què diu i què fa.

Jo també crec, com Musk, que Twitter no ha de tenir la facultat de suspendre els comptes dels presidents dels Estats Units (càrrec que Trump encara ostentava aleshores). Tampoc crec que s’hagi de vetar els usuaris que utilitzen Twitter per exercir el dret a expressar les seves opinions. Això no vol pas dir que s’hi pugui dir qualsevol cosa. Ningú té dret a proferir amenaces de mort o violació, ni a glorificar ni promoure la violència. Ningú té dret a compartir pornografia infantil. Tot això no es prohibeix per limitar l’exercici de la llibertat d’expressió, sinó perquè hi ha lleis en contra. A més, la UE condemna el discurs d’odi i els estats membres tenen unes normes per restringir-lo a les xarxes socials. Si Twitter vol estar actiu als països de la UE, ha de complir aquesta normativa.

Així doncs, per què fa tant de pànic el fet que Musk vulgui adquirir aquesta xarxa social? Molts es pregunten si una plataforma que fa la funció de “plaça pública” pot ser propietat d’empreses privades o persones físiques. Els que han caigut presos d’aquest pànic moralista ens volen fer creure que Musk transformarà Twitter –aquest paradigma d’amabilitat, cordialitat i moderació– en una claveguera per on circularan l’agressivitat verbal, la deshumanització i el discurs d’odi (ho dic amb sarcasme).

Curiosament, no es preocupen pels actuals inversors de la plataforma; per exemple, empreses com BlackRock . Què és BlackRock? Vet aquí el que en diu la Viquipèdia: “El desembre del 2018 es va saber que BlackRock és el principal inversor del món en plantes de carbó, amb accions per valor d’11.000 milions de dòlars repartides entre 56 plantes d’aquestes. Un altre informe demostra que BlackRock és propietària de més reserves de petroli, gas i carbó tèrmic que cap altre inversor, amb unes reserves totals que pugen a 9,5 milions de tones d’emissions de CO2, o el 30% de totes les emissions relacionades amb l’energia produïdes el 2017. Grups ecologistes com el Sierra Club i Amazon Watch van posar en marxa, el setembre del 2018, una campanya anomenada El gran problema de BlackRock, en què afirmaven que aquesta empresa és el «principal impulsor de la destrucció climàtica del planeta», a causa en part de la seva negativa a retirar les inversions de les empreses de combustibles fòssils”.

BlackRock també inverteix a la Xina. Segons la Wikipedia: “L’agost del 2021, BlackRock va crear el seu primer fons d’inversió a la Xina després de recaptar més de mil milions de dòlars de 111.000 inversors xinesos. BlackRock es va convertir en la primera companyia estrangera autoritzada pel govern xinès a gestionar una empresa de propietat absoluta al sector de fons d’inversió del país. En un article a The Wall Street Journal, George Soros va qualificar la iniciativa de BlackRock a la Xina de «tràgic error» que «perjudicaria els interessos dels Estats Units i altres democràcies en matèria de seguretat nacional». L’octubre del 2021 l’organització sense ànim de lucre Consumers’ Research va promoure una campanya publicitària que criticava les relacions de BlackRock amb el govern xinès. El desembre del 2021 es va saber que BlackRock havia invertit en dues empreses que el govern nord-americà havia posat a la llista negra per vulneració dels drets humans contra els uigurs a Xinjiang”.

Afegeixo, per acabar, un parell de recomanacions: per a un debat equilibrat sobre les xarxes socials i el discurs públic, consulteu l’entrevista a Jonathan Haidt, psicòleg social i professor de la New York University, al podcast del politòleg Yascha Mounk, The Good Fight, en què comenten com el discurs públic ha esdevingut tan estúpid . I si no us agrada el que algú diu a Twitter, bloquegeu-lo.

stats