29/05/2022

Què en queda de l’‘excepcionalisme americà’?

Dimarts passat assistíem a l’enèsim assassinat massiu en centres escolars als Estats Units, en una petita localitat a pocs quilòmetres de Mèxic, Uvalde, a l’estat de Texas -el governador del qual, Greg Abbott, és un fervent partidari de flexibilitzar més encara l’accés a les armes-. El jove assassí de 18 anys, Salvador Ramos, era hispà com totes les seves víctimes, mostra evident de la gran epidèmia que recorre la nació: una violència indiscriminada fruit del malestar social, de la fòbia a qualsevol forma d’alteritat afavorida per una conjuntura política que despenalitza socialment i legalment les armes.

Dues escenes resulten interessants d’analitzar. Una la protagonitzen, quasi de forma idèntica, dos homes d’èxit, blancs i progressistes. Beto O’Rourke, jove candidat demòcrata que disputa a Abbott les eleccions de Texas, interromp una roda de premsa del governador; desesperat, acusa Abbott dels fets ocorreguts mentre la gran majoria d’assistents, homes grans, l’ignoren amb un silenci generalitzat. El mateix li passa a Steve Kerr, entrenador dels Golden State Warriors i activista rara avis en el món de l’esport d’elit, a la roda de premsa prèvia al partit que aquella mateixa nit enfrontarà el seu equip amb els Dallas Mavericks. Crida, es lamenta i plora la mort dels infants i de la professora. Davant la indiferència general de la premsa, s’alça i marxa. La resignada indignació d’O’Rourke i Kerr és la dels que no se senten vulnerables sinó culpables del privilegi per condició d’estatus, classe o raça.

Cargando
No hay anuncios

L’altra escena ens porta a l’escola just moments després de la catàstrofe. En una de les imatges, un alumne fora de perill roman als afores del centre, en estat de xoc i escortat per mitja dotzena d’homes corpulents, tots armats. Són policies, xèrifs, però també civils. Quina serà l’educació cívica que aquest noi rebrà al llarg de la seva vida formativa? Quins valors regiran el seu futur exercici de la llibertat si un moment traumàtic com el que la imatge capta el protagonitzen les armes a tots els efectes, tant en l’amenaça com en la salvaguarda?

En tot plegat s’hi sumen elements d’una epidèmia social que s’escampa globalment: el malestar mental en un món que ens invita a viure en la solitud de les xarxes i a ser víctimes de l’exclusió social per raó de qualsevol diferència -ja sigui de classe, gènere, raça, llengua o, en el cas de Ramos, per anomalies familiars-. Però s’hi barregen condicions específiques d’una nació que abandona els seus ciutadans vulnerables i els condemna a la injustícia social davant la seva incapacitat de tirar endavant. A l’altra cara de la moneda del vitalista winner, l’exitós i el somiador (els grans imaginaris de la nació), hi apareix la ira del loser, aquell que no ha gaudit de les condicions per somiar.

Cargando
No hay anuncios

La ira i la desesperació són trets comuns del nostre temps, però l’accés públic i il·limitat a les armes és la raó per la qual aquest sentiment humà esdevé l’assassinat del mateix ancestre que t’ha dut al món, l’àvia materna, o d’una vintena d’infants indefensos. En un país on en cinc mesos (any 2022) ja hi ha hagut 27 tirotejos massius en escoles, només un 45% dels ciutadans senten preocupació per la integritat de si mateixos o dels familiars. És un país fortament dividit, com ho constata el fet que la meitat dels posseïdors d’armes voten el Partit Republicà i només el 18% el Partit Demòcrata, incapaç de frenar la destrucció del valor més suprem: el dret a viure. Una dada ens ha de fer pensar: seixanta anys enrere, en l’auge dels drets civils que van il·luminar el món, més del triple dels ciutadans estaven a favor de prohibir les armes que avui dia: 59% l’any 1959, 19% l’any 2021. (https://news.gallup.com/poll/1645/Guns.aspx)

Què n’ha quedat, quasi dos segles després, de l’“excepcionalisme americà”, el terme que l’historiador francès Alexis de Tocqueville encunyà a Democràcia a Amèrica per explicar les prodigioses particularitats d’aquell jove estat, exemplar, pròsper, que el feia tan diferent no només de França, sinó dels antics règims europeus? Llavors es referia a la llibertat de la societat, autònoma i virtuosa, per damunt del control de l’estat.

Cargando
No hay anuncios

Avui, aquella condició llibertària que Tocqueville admirava i sintetitzava en la segona esmena a la Constitució dels Estats Units, que data del 1789 i permet la possessió i ús d’armes als civils com una forma de responsabilitat individual i de virtut col·lectiva, és la seva pròpia condemna. Els Estats Units viuen aquests dies entre avergonyits de cara al món, com ho expressava un colèric president Biden, i abstrets en la seva pròpia història excepcional, com ho expressava en roda de premsa el hieràtic governador Abbott. Assistim a un enorme monstre social atrapat per l’addicció a dues de les grans armes del nostre temps -l’ús venjatiu de les armes de foc i el sadisme en l’ús de les xarxes socials: en el cas de Ramos, Instagram- que estan conduint els Estats Units a la més gran de les baixeses morals que Hannah Arendt denuncià a propòsit del pitjor règim del segle XX: la banalització del mal.