Quatre recomanacions i mitja

Tu què vols, vendre molt o escriure bé?

Parlant de la dificultat de viure del que escric, un company em va plantar aquesta pregunta tan dolorosa.

Parlem clar: les editorials no són cases de la caritat, sinó negocis com qualsevol, han de pagar nòmines i sobreviure en un context cultural complex: envoltats de dues cultures molt potents, els autors d’aquest país petit ens entossudim a escriure en català, sense cap estat potent que ens doni suport, amb institucions porugues que no acaben de creure-s’ho, amb llibreters que tenen l’espai limitat i reben cada setmana novetats amb el suport de grans grups amb una maquinària de promoció potent que sol prioritzar criteris no literaris.

Supòs que la jugada seria que fer cultura en català fos rendible. I aquí és on els consumidors tenim molt a dir. Quins llibres comprau? Sou conscients que tenim a les mans la manera més eficaç de fer que la cultura en català sigui rendible? Idò comprau molts llibres, i comprau llibres escrits en català.

Per fer força, us faig quatre propostes i mitja de llibres escrits per autors balears que si tenguéssim un país normal estarien entre els més venuts.

– Sol d’hivern. Dora Muñoz. Edicions Xandri. Juliol del 39: un grup de mallorquins que anava cap a l’olimpíada popular de Barcelona es va veure atrapat entre dues aigües, mai tan ben dit: la Catalunya republicana i la Mallorca franquista. Van sortir per tres dies que van acabar sent tres anys.

Muñoz ens mostra la seva gran versatilitat (heu llegit Errada de comptes, la seva darrera novel·la negra? És també fantàstica!). Aquí canvia de registre i ens enganxa amb un gran domini de la tensió narrativa, cosa gens fàcil. Sol d’hivern és un relat d’un fet real, i la vida molt sovint no casa amb els tempos literaris, però Muñoz sap mantenir-nos pendents de la història.

– Com voleu, germans, que canti? Joan Pons Bover està fent una promoció fantàstica d’aquesta novel·la, d’un lirisme punyent, un homenatge als amors perduts, al dol del que no va ser. Publicada per Illa Edicions, amb dos arcs temporals, des de la desoladora rutina d’una residència geriàtrica al desconsol per la pèrdua del primer amor en aquella Formentera de la postguerra. Un llibre colpidor, escrit amb un llenguatge acurat i preciosista que no podreu deixar de llegir.

– Primer foren les estrelles. Joan Moragues, Angle Editorial. Com que vaig ser membre del jurat del premi Ciutat de Palma, vaig tenir el privilegi de ser de les primeres persones a llegir aquesta absoluta delícia, que ens planteja els límits de la ciència i de l’ètica: Un científic que ha fet possible que se salvessin milions de vides ha estat també el dissenyador de la guerra química. El conflicte moral que planteja aquesta novel·la és espectacular. A més, està escrita amb un nervi portentós, i plantejant també molts altres serrells ètics: el dret a la mort digna, les relacions abusives, el menysteniment de les dones científiques…

– El camí de ca teva. Neus Costa, Edicions Aïllades. Reivindic la importància de la poesia i us recoman aquest llibre que tot i ser acabat de sortir d’impremta ja va per la segona edició: Un poemari íntim i aparentment senzill (només aparent), que neix d’un procés emocional vinculat a la pèrdua d’una amiga. Aquesta obra neix del silenci i del buit. Tot recreant el camí que feia habitualment per arribar a casa seva, el converteix en una metàfora de la memòria i el dol. No espereu, però, un llibre fosc ni depriment: traspua una gran tendresa i lirisme, és ple de gratitud pel que s’ha viscut, pel camí vital compartit durant tants anys. Formentera es converteix en un espai simbòlic, refugi i mirall que ens pot fer ressonar els dols que tots tenim, quan amb els anys veim com la vida ens separa de qui voldríem que ens acompanyés sempre.

A més, insistesc en aquest llibre, perquè si els escriptors mallorquins ens queixam del centralisme dels circuits culturals catalans, on si no publiques a Barcelona pareix que no existeixis, imaginau-vos com de més difícil ho tenen els autors de Formentera. Just per això ja hauríem de comprar-lo tots, però jo us propòs que el compreu per altres raons: Perquè és poesia, perquè està ben escrit i perquè us agradarà molt.

La mitja recomanació és per a Prometeu de mil maneres, de Carles Rebassa, premi Sant Jordi d’enguany. No l’he llegit encara, però tot apunta que valdrà la pena.

Tornem a la pregunta del principi, i la respondré: Vull que els llibres ben escrits es venguin molt i tenguin sortida. Vull que es valorin els escriptors per com escrivim, no per si sortim a mitjans de comunicació o pels seguidors a xarxes socials, o si som famosos en algun altre àmbit. 

Vull que publicar en català sigui rendible, i això és la nostra responsabilitat com a compradors. 

Us he convençut? Esper que sí.