Putin i les simetries

Em sorprenen les veus que busquen simetries entre Putin i Biden, entre Rússia i els Estats Units, en la guerra d’Ucraïna. No cal que ens descobreixin ara el que tots sabem: els Estats Units s’han atipat de carregar-se règims polítics, d’instal·lar líders titella, d’envair territoris, de declarar guerres i de fugir deixant països ben enfangats. I, afortunadament, han estat moltes les veus que ho han denunciat, fins al punt que des dels poders afins a Washington s’ha generat l’estigma de l’antiamericanisme.

Segur que no és fàcil d’assumir l’esmicolament d’un imperi. Rússia ha viscut una complicada transició des de l’esfondrament del règim soviètic i Occident no ha ajudat gens a fer que les coses anessin millor. Però ara estem en una situació particular, fruit de la incessant deriva autoritària d’un personatge com Vladímir Putin, que ha entrat en la dinàmica nihilista que hem vist ja en altres personatges de la història: la pèrdua de la noció de límits que genera una fugida de la realitat que fa imprevisible un comportament que porta a la negació de l’abisme. Va ocupar Crimea i el món va mirar cap un altre costat. Putin ha continuat fent el que li demana el cos: Ucraïna ha estat el pas següent. El seu allunyament de la realitat s’ha evidenciat en veure que desconeixia per complet l’estat real del seu exèrcit (es deia que era el més potent del món i ha signat un fracàs patètic) i el context de l’Europa actual. Ha confós la Ucraïna d’avui amb la Txecoslovàquia de 1968. El que havia de ser ocupació immediata, detenció i substitució dels governants de Kíiv s’ha estavellat pel camí davant d’un exèrcit amb el qual ningú no comptava. I ara insisteix amb una mobilització de personal de reserva que està fent aigües per tots cantons. Li queda poc marge, i això el fa més perillós.

Què s’hauria de fer? ¿Validar la comèdia dels referèndums i donar per acabada la guerra? ¿Això és el que volen els que busquen les simetries entre Rússia i els Estats Units per blanquejar Putin? La defensa d’Ucraïna és una obligació europea, llevat d’aquells que volen que el trumpisme torni al poder a Washington i que les extremes dretes i els populismes nacionalistes d’Europa i d’Amèrica celebrin amb Vladímir Putin el triomf de l’autoritarisme postdemocràtic. No val a badar.