Fer promoció turística (o no) en temps de saturació, un debat necessari
L’aturada econòmica que van patir les Balears el 2020 a causa de la covid-19 va generar una col·lecció de radiografies i anàlisis econòmiques que, tot i no ser uniformes, anaven en el mateix sentit:no podem dependre d’aquesta manera tan exagerada de l’activitat turística. Si més no, perquè qualsevol externalitat, com va ser la crisi sanitària –però també podria venir donada per altres circumstàncies–, pot tornar a colpejar les empreses i les famílies. Aquella sensació de vulnerabilitat era compartida per bona part de la societat, i els agents socials no dubtaren a plantejar la necessitat de no tenir tots els ous al mateix paner. Però un pic més els plantejaments a curt termini s’han imposat. Els representants polítics també havien fet clares manifestacions sobre la necessitat d’anar més enllà en la diversificació, si bé una anàlisi del que ha passat després confirma que poc s’ha fet al respecte.
La inversió en promoció turística el 2022 posa de manifest que aquesta partida dels pressupostos públics no atura d’augmentar. Aquest setmanari ha elaborat una radiografia de les principals despeses per publicitar les Illes, i no hi ha dubte que s’ha fet el contrari del que es va anunciar. Mentre el discurs públic reitera la necessitat de tenir més indústria, apostar més per la tecnologia i el coneixement, els pressupostos, que són la materialització de les polítiques, parlen clarament d’un increment de doblers en promoció turística.
Però no només els polítics en són els responsables. Després del vertigen econòmic que va provocar la pandèmia, no dedicar importants partides a fires i accions comercials hauria rebut contundents crítiques d’un ventall ampli dels sectors econòmics. Per tant, la societat balear té un problema molt important a l’hora d’abordar una reconversió de veres. Hi ha un cert acord, amb matisos, sobre la necessitat de no créixer més en nombre de visitants durant els mesos d’estiu, també sobre la importància de desenvolupar nous jaciments d’ocupació vinculats a altres sectors. Però quan arriba el moment de la veritat, les accions repeteixen el que s’ha fet gairebé des que hi ha turisme, perquè un canvi d’aquesta dimensió no és senzill. Per això, cal un debat profund, i així ho reclamen també actors importants com la facultat de Turisme o el Consell deFormentera. Un debat sobre no només el que es promociona, que també, sinó sobre el model turístic i socioeconòmic. Crida l’atenció que ambdues institucions coincideixen que són sovint els interessos privats els que marquen les pautes, i els poders públics només actuen de comparsa.
