La sentència del cas del petrolier Prestige , la pitjor catàstrofe mediambiental de la història d'Espanya, resumeix amb xifres la magnitud de la tragèdia: "63.000 tones de fuel, 170.000 residus, 2.900 quilòmetres de costa i 1.177 platges afectades". Hi ha un número més que cal apuntar: la factura pels danys causats, que la Fiscalia situa en els 4.328 milions, i de la qual, vista la sentència, ningú no es farà càrrec. Perquè el resum final d'un judici que ha durat onze anys és una altra xifra: zero responsables, tant des del punt de vista empresarial i tècnic -¿qui va mantenir un vaixell tan antic?- com del polític -¿no hi ha cap responsable subsidiari?- . Ha calgut més d'una dècada per arribar a una conclusió difícil de digerir pels afectats, pels milers de voluntaris que es van mobilitzar i per la consciència ambiental de la població. Es veu que, efectivament, el temps tot ho dilueix: el chapapote ja no és visible -tot i que els danys en l'ecosistema persistiran en el temps- i la culpa s'ha fos. I el pitjor és el missatge que se'n desprèn: la impunitat mediambiental.
La sentència arriba amb la cartera ministerial d'Agricultura i Medi Ambient ocupada pel mateix responsable d'aleshores, Miguel Arias Cañete, i amb Mariano Rajoy de cap de govern: en el moment de l'accident era vicepresident i, com a tal, va assumir el comandament de la crisi, que va minimitzar parlant d'uns " hilillos de plastilina " que es desfarien al mar. Paradoxalment, tots dos surten avalats per un judici i una sentència en què només un càrrec polític s'ha assegut al banc dels acusats, el director general de la Marina Mercant, José L. López-Sors. En canvi, el crit de " nunca máis ", que va donar lloc a la plataforma que va canalitzar un ampli moviment de solidaritat i de recerca de justícia, queda com un crit en el buit, d'impotència i de ràbia. Perquè, vist el final de la història, la sospita fonamentada és que si es tornessin a repetir unes circumstàncies similars a la Costa de la Mort gallega, el desastre probablement tornaria ha quedar impune. Més enllà de les consideracions jurídiques, alguna cosa ha fallat. El panorama que queda és tan fosc com el chapapote i tan clar com això: contaminar surt gratis.