El PP i Vox es troben graciosos
El ple de l'Ajuntament de Palma es va haver d'aturar dijous passat per l'agressió verbal del regidor de Mobilitat, Antoni Deudero, a la portaveu de MÉS, Neus Truyol. Com ja sap tothom, Deudero va etzibar a Truyol la frase “me gusta la fruta”, que és l'enginyosa manera que té ara la dreta ultranacionalista de dir 'fill de puta' a la gent d'esquerres, d'ençà que la seva ídol, Isabel Díaz Ayuso, va insultar Pedro Sánchez durant el debat d'investidura. Dijous a Palma, quan Truyol va protestar, el batle Jaime Martínez es va limitar a respondre-li que no tenia la paraula. Veient la mitja rialleta als rostres de Martínez i del tinent de batle Javier Bonet, l'insult de Deudero a Truyol els havia fet gràcia.
No va ser l'únic episodi d'agressions protagonitzades pel PP i Vox des de les institucions durant la setmana passada. Al ple del Parlament, el vicepresident i conseller d'Economia Antoni Costa es va enrocar amb maneres perdonavides davant de l'evidència que havia de dimitir per haver col·locat el seu amic Juan Antonio Serra Ferrer en un càrrec de responsabilitat, i per fer-ho sabent que era un repugnant agressor sexual que quan convé també envesteix a cops de puny els agents de policia. S'hi va afegir la presidenta Prohens en persona, que no és la primera vegada que perd les formes i intervé en un ple pegant crits i fent manotades com si perdés el món de vista. Les disculpes posteriors, tant de Costa cap a la víctima de l'agressió (durant el ple no es va recordar ni d'esmentar-la) com del batle Martínez a Neus Truyol, han arribat malament i tard: el mal ja està fet, i ja es veu que no hi ha voluntat, i ni tan sols capacitat, de corregir-lo.
Cal consignar també la violència institucional a l'Ajuntament de Marratxí, on l'equip de govern es va negar a declarar fill il·lustre l'historiador i monjo de Montserrat Josep Massot i Muntaner, mort l'any passat, perquè Vox (i s'entén que el PP també) el troba “catalanista”. Ho era, de catalanista. També, un historiador d'una importància clau per comprendre el segle XX a Mallorca, a Catalunya i (sí) a Espanya, un nom que aquests fatxendes bramen tot el sant dia. Faltar al respecte a Massot i Muntaner és inacceptable, no només per a ell, sinó per a tothom que estimi l'educació i el coneixement. També és cert que la pàgina menys inspirada dels molts llibres que va escriure el deixeble de Pierre Vilar i amic de Paul Preston és infinitament més valuosa que les trajectòries de tots els dirigents de Vox i el PP sumades.
Pel que es veu, la gent de la dreta ultranacionalista pateix un problema d'orientació que els impedeix conèixer quan són al Parlament, o al saló de plens, o quan són a segons quins bars del passeig de Mallorca o de Campos. Agressors sexuals, gent que insulta, gent que pega, gent que aixeca la veu i gesticula: això és el personal que el PP i Vox, amb els seus acords de govern, han posat al capdavant de les institucions d'autogovern de les Balears. Després, com va fer Antoni Costa, recorren a la cançoneta aquella de la superioritat moral que suposadament l'esquerra es pensa tenir. No es tracta de la superioritat de ningú, sinó de la seva baixesa: moral, intel·lectual i cívica. Ells solen dir que són mostres de sentit de l'humor i, com no, de llibertat.
Tenen la gràcia de la brometa cagada, la d'aquestes persones que s'enrabien perquè, del fons de les seves penoses limitacions, els arriba una veueta que els recorda que no estan a l'altura. Que ocupen llocs que els venen molt grans. És aquesta mateixa incapacitat la que els durà a continuar fent malbé allò que no comprenen, que és pràcticament tot. L'únic que entenen és l'odi, l'afany de revenja i la seva parasitària, mai assaciada, set de doblers fàcils. Ni són dignes de representar la ciutadania de les Balears ni tenim per què aguantar que ens facin passar vergonya cada dia.
